A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-K-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-U-V-W-X-Y-Z 

A

abandó, m

abandonament, m

ES abandono, m

EN dropping out, n

EN withdrawal, n

Situació que es produeix quan un estudiant deixa els estudis en què s'ha matriculat.

Nota: L'abandonament dels estudis universitaris inclou els casos dels estudiants que canvien d'universitat per fer els mateixos estudis, dels estudiants que es distribueixen en altres centres per canvi d'estudis i dels estudiants que deixen els estudis o abandonen el sistema universitari.

absentisme, m

ES ausentismo, m

EN absenteeism, n

Inassistència reiterada durant un any escolar d'un alumne matriculat en un centre educatiu.

Acadèmic, m

ES Acadèmic, m
EN Acadèmic, n

Eina de gestió administrativa amb què els estudiants poden matricular-se, consultar la matrícula, modificar-la, gestionar-ne els pagaments o consultar l’expedient i l’horari.

accés, m

ES acceso, m
EN access, n
EN entry, n

Dret de totes les persones d’accedir als estudis universitaris en els termes establerts a l’ordenament jurídic.

acció formativa, f

ES acción de formación, f

ES acción formativa, f

EN training activity, n

Procés constituït per un conjunt d'activitats educatives que es duen a terme per aconseguir els objectius fixats en un pla de formació.

acció tutorial, f

ES acción tutorial, f

EN tutorial activity, n

Acció orientadora per a un alumne duta a terme per qualsevol dels seus professors que contribueix a potenciar-ne el desenvolupament personal —maduresa, autonomia i capacitat de prendre decisions coherents i responsables—, al seguiment del seu procés d'aprenentatge i a l'orientació escolar, acadèmica i professional.

acollida, f

acolliment, m

ES acogida, f
EN welcome, n

Rebuda d’un nou estudiant a la Universitat.

Nota: Generalment es fan activitats per informar i orientar els estudiants nous sobre el funcionament de la Universitat en els aspectes que els afecten, a més d’activitats de benvinguda organitzades per les facultats i les escoles.

acord executiu, m

ES acuerdo ejecutivo, m

EN executive agreement, n

Disposició aprovada pel Consell de Direcció que afecta una pluralitat d'individus o situacions.

acord normatiu, m

ES acuerdo normativo, m

EN regulatory agreement, n

Disposició aprovada pel Consell de Govern que afecta una pluralitat d'individus o situacions.

acord ratificatiu, m

ES acuerdo ratificatorio, m

EN ratification agreement, n

Disposició aprovada pel Consell Social que afecta una pluralitat d'individus o situacions.

acreditació, f

ES acreditación, f

EN accreditation, n

Procés orientat a comprovar els requisits que ha de complir una persona, un professional de l'educació o una institució educativa per aconseguir un reconeixement.

acta, f

ES acta, f
EN exam record, n
EN examination results, n

Document formal en què es fan constar les qualificacions obtingudes en un examen per cadascun dels alumnes.

acta, f

ES acta, f

EN minutes n pl

EN record n

Document formal que constata un fet, una convenció, una obligació, una deliberació, un acord o una manifestació de voluntat, etc., a fi que en quedi constància.

acta de reunió, f

ES acta de reunión, f

EN minutes of a meeteng, n pl

EN reccord of a meeting n

Acta en què consten els assumptes tractats i els acords presos en una reunió.

Nota: Les informacions que inclou, en general, una acta són: data, horari, lloc, persones assistents i absents, ordre del dia, desenvolupament de la reunió, acords presos i temes pendents.

acta única, f

ES acta única, f
EN single record, n

Acta que gestiona Acadèmic en la qual s’inclouen tots els estudiants matriculats en el moment de generar-la i que recull les qualificacions definitives de tots els estudiants.

Nota: L’acta única a Acadèmic apareix amb la denominació d’«avaluació única».

acte acadèmic, m

ES acto académico, m

EN academic ceremony, n

Acte promogut i organitzat de manera oficial per qualsevol òrgan de govern de la universitat, tot i que se celebri en instal·lacions o dependències externes.

acte administratiu, m

ES acto administrativo, m

EN administrative act, n

Declaració unilateral de voluntat, de judici, de coneixement o de desig feta per l'Administració en l'exercici de les seves funcions.

acte d'investidura de doctor honoris causa, m

ES acto de investidura de doctor honoris causa, m

EN Doctor honoris causa conferment ceremony, n

Acte acadèmic solemne en què es concedeix la màxima distinció acadèmica de la universitat a persones rellevants i que destaquin en el camp de la recerca o la docència, en el conreu de les arts i de les lletres, o bé en aquelles activitats que tinguin una repercussió notòria i important des del punt de vista universitari en els terrenys acadèmic, científic, artístic o cultural, tecnològic i social.

Nota: El Consell de Govern determina mitjançant el reglament corresponent el règim jurídic per conferir el títol de doctor honoris causa.

acte d'obertura de l'any acadèmic, m

ES acto de apertura del año académico, m

EN opening ceremony of the academic year, n

Acte acadèmic solemne pel qual es declara inaugurat oficialment l'any acadèmic.

acte de graduació de graus, m

ES acto de graduación de grados, m

en degree graduation ceremony, n

Acte acadèmic anual de reconeixement als estudiants que han completat amb èxit els requisits acadèmics d'un pla d'estudis conduent a un títol de grau.

acte de reconeixement de doctors, m

ES acto de reconocimiento de doctores, m

EN doctoral hooding ceremony, n

Acte pel qual es reconeix públicament l'esforç realitzat a les persones que han acabat amb èxit la tesi doctoral.

adaptació acadèmica, f

ES adaptación académica, f
EN academic adaptation, n

Estratègia educativa, generalment dirigida a estudiants amb necessitats educatives especials, que consisteix en l’adequació del currículum d’un determinat nivell educatiu amb la finalitat que determinats objectius o continguts siguin més accessibles a les necessitats d’aquests estudiants.

adaptació de l’avaluació, f

ES adaptación de la evaluación, f
EN assessment adaptation, n

Ajustament en el format d’una prova d’un estudiant, amb la finalitat de respondre a les seves necessitats educatives especials.

Nota: En són exemples proporcionar un examen amb la lletra més grossa o permetre disposar d’un temps addicional per completar la prova.

adjudicació de plaça, f

ES adjudicación de plaza, f
EN place assignment/allocation, n

Concessió d’una plaça a un estudiant, després de superar els criteris acadèmics establerts per la Universitat per obtenir-la.

administració electrònica, f

ES administración electrónica, f

EN e-administration, n

EN e-government, n

EN electronic administration, n

Sistema de l'Administració pública en què s'utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació per reforçar les polítiques públiques, facilitar les gestions als ciutadans, agilitar la tramitació d'expedients, estalviar costs, suprimir barreres territorials i potenciar la igualtat i establir una comunicació bidireccional amb els administrats.

Administració general de l'Estat, f

ES Administración General del Estado, f

EN General State Administration, n

Administració pública única, integrada per diversos òrgans, que es caracteritza per tenir competència en tot el territori de l'Estat espanyol.

admissió, f

ES admisión, f
EN admission, n

Adjudicació de les places ofertes per cursar ensenyaments universitaris de grau entre els sol·licitants que compleixen els requisits d’accés.

alumne -a a temps parcial, m i f

ES alumno -na a tiempo parcial, m i f
EN part-time student, n

Estudiant que té reconeguda aquesta situació perquè, ateses les seves condicions, no pot cursar els estudis amb la mateixa dedicació que un estudiant a temps complet.

alumne -a de mobilitat, m i f

ES alumno -na de movilidad, m i f

EN mobility student. n

Estudiant que cursa un període dels estudis en una altra universitat, nacional o estrangera, amb què hi ha un conveni o programes d'intercanvi establerts tipus ERASMUS, SICUE o DRAC.

alumne -a de nou ingrés, m

ES alumno -na de nuevo ingreso, m
EN new student, n

Estudiant admès en un any acadèmic determinat i que es matricula o té crèdits reconeguts per primera vegada en els estudis que comença.

alumne -a amb altes capacitats intel·lectuals, m i f

ES alumno -na con altas capacidades intelectuales, m i f

EN gifted student, n

Alumne amb un potencial intel·lectual i una capacitat per a l'aprenentatge molt superior a la mitjana de la seva edat.

Nota: Es tracta d'una denominació genèrica que inclou diferents tipus d'alumnes, entre els quals els superdotats i el que tenen talents específics simples o complexos o precocitat intel·lectual.

alumne -a amb necessitats educatives especials, m i f

ES alumno -na con necesidades educativas especiales, m i f

EN student with special educational needs, n

Alumne amb unes necessitats d'atenció educativa extraordinàries, temporals o permanents, que presenta un desavantatge o una dificultat per a l'aprenentatge respecte de la resta d'alumnes i necessita atenció per arribar al desenvolupament educatiu de manera òptima.

alumne -a oient, m i f

oient, m i f

ES alumno -na oyente, m i f

ES oyente, m i f

EN auditor, n

EN non-enrolled student, n

Alumne que, sense estar matriculat en un curs o en una assignatura, obté permís per assistir a les classes i a altres activitats acadèmiques.

ampliació de matrícula, f 

ES ampliación de matrícula, f

EN addition of courses, n

Acció per la qual l'alumne pot afegir assignatures a la matrícula que ha formalitzat el curs acadèmic vigent.

Nota: Els terminis d’ampliació de matrícula els fixa o bé el centre responsable de cada titulació o bé el vicerectorat competent en matèria d’ordenació acadèmica.

anglès B2, m

ES inglés B2, m
EN English B2, n

Nivell d’anglès necessari que els estudiants hauran d’assolir per a l’obtenció del títol de grau.

anul·lació de matrícula, f

ES anulación de matrícula, f
EN enrolment cancellation, n

Sol·licitud de baixa d’una o diverses assignatures o bé de totes les assignatures.

Nota: Es diu «anul·lació parcial de matrícula» quan la baixa sol·licitada afecta una o diverses assignatures; es diu «anul·lació total de matrícula» quan la baixa sol·licitada afecta totes les assignatures.

any sabàtic, m

ES año sabático, m

EN sabbatical year, n

Llicència amb sou d'un any que concedeixen algunes universitats als professors, amb finalitats científiques i de recerca.

aprenentatge, m

ES aprendizaje, m

EN learning, n

Procés d'adquisició de coneixements, habilitats, trets o pautes culturals com a conseqüència de l'estudi, l'experiència o l'ensenyament.

aprenentatge digital, m

aprenentatge en línia, m

ES aprendizaje digital, m

ES aprendizaje electrónico, m

ES aprendizaje en línea, m

EN e-learning, n

EN online learning, n

Aprenentatge en què s'utilitzen mitjans i dispositius electrònics per accedir a les activitats i els continguts formatius, d'acord amb una filosofia d'interacció, de flexibilitat i de construcció compartida de coneixement.

Nota: Un model educatiu pot recórrer a l'aprenentatge en línia exclusivament o bé parcialment, en combinació amb altres tipus d'aprenentatge.

aprenentatge presencial, m

ES aprendizaje presencial, m

EN in-class learning, n

EN face-to-face learning, n

Aprenentatge en què l'accés a les activitats i els continguts formatius té lloc en un mateix espai físic que comparteixen docents i estudiants.

aprenentatge semipresencial, m

ES aprendizaje semipresencial, m

EN b-learning, n

EN blended learning, n

Aprenentatge en què es combinen sessions d'aprenentatge presencial amb sessions d'aprenentatge a distància.

aprovar, v tr

ES aprobar, v tr

EN pass, to, v tr

Obtenir la qualificació d'aprovat en una assignatura o examen, un curs, etc.

article científic, m

ES artículo científico, m

EN scientific article, n

EN scientific paper, n

Informe escrit i publicat, prèviament seleccionat amb criteris de qualitat, que descriu resultats originals d'una investigació.

assegurança escolar, f

ES seguro escolar, m 
EN school insurance, n

Contracte pel qual s'estableix, a canvi d'una quantitat econòmica, la cobertura de les despeses d'accident, malaltia o responsabilitat civil d'un alumne o d'un grup d'alumnes d'un centre educatiu.

assignatura, f

ES asignatura, f 
EN subject, n

Matèria que conforma un programa que ha de ser ensenyat per un professor dins un període de temps determinat i que forma part d'un pla d'estudis.  

assignatura convalidada, f

ES asignatura convalidada, f
EN validated subject, n

Assignatura validada acadèmicament cursada i aprovada en un altre país o en una altra institució o facultat.

assignatura de formació bàsica, f 

ES asignatura de formación básica, f
EN basic training subject, n

Assignatura de caràcter general d'una branca de coneixement i no necessàriament específica d'una titulació.

Nota: Cada títol de grau ha de contenir almenys 60 crèdits en formació bàsica. Aquests crèdits han de ser reconeguts sempre entre els diversos títols de grau de la mateixa branca de coneixement.

assignatura de lliure configuració, f 
assignatura de lliure elecció, f

ES asignatura de libre configuración, f
ES asignatura de libre elección, f
EN free-elective subject, n

Assignatura no sempre relacionada amb el pla d'estudis que un estudiant universitari pot cursar per completar els crèdits requerits, a la universitat on està matriculat, en una altra universitat o en una empresa amb la qual la universitat tingui signat algun programa de col·laboració o conveni.

assignatura obligatòria, f

ES asignatura obligatoria, f
EN compulsory subject, n

Assignatura de contingut específic d'una titulació que correspon a les competències específiques del títol, i que l'alumne té l'obligació de cursar per completar els crèdits requerits.

assignatura optativa, f

ES asignatura optativa, f
EN optional subject, n

Assignatura establerta lliurement per cada universitat dins un pla d'estudis, que l'alumne té l'opció de cursar per completar els crèdits requerits.

assignatura presencial, f

ES asignatura presencial, f

EN in-person subject, n

EN face-to-face subject, n

Assignatura en què els professors imparteixen més del 70 per cent de la docència en presència dels estudiants.

assignatura semipresencial, f

ES asignatura semipresencial, f

EN blended subject, n

Assignatura en què la docència s'imparteix de forma repartida amb la presència i la no presència dels estudiants, de manera que la presència representi entre el 25 i el 70 per cent del total.

assignatura troncal, f 

ES asignatura troncal, f
EN core subject, n

Assignatura d’un pla d'estudis que inclou els continguts bàsics d'una titulació oficial i que l'alumne ha de cursar obligatòriament per completar els crèdits requerits.

auditoria, f

ES auditoría, f

EN audit, n

Inspecció, interna o externa, dels diferents processos acadèmics o de gestió.

aula, f

ES aula, f

EN classroom, n

EN lecture hall, n

Espai d'un centre educatiu on els professors imparteixen classes.

Aula digital, f

ES Aula digital, f
EN Aula digital, n

Eina de suport a la docència que permet al docent posar a disposició dels estudiants materials educatius per a l’estudi, com ara continguts bàsics, materials complementaris, activitats d’avaluació, exercicis d’autoavaluació, etc., i usar una sèrie de funcionalitats de la plataforma que facilitin la interacció amb els estudiants o la realització d’activitats d’aprenentatge.

autoavaluació, f

ES autoevalución, f

EN self-assessment, n

Avaluació en què l'alumne verifica per ell mateix l'adquisició de coneixements, d'habilitats o de procediments.

Nota: S'oposa a heteroavaluació.

automatrícula, f

ES automatrícula, f
EN (online) self-enrolment, n
EN (online) self-registration, n

Procés mitjançant el qual l’estudiant formalitza la seva pròpia matrícula des de qualsevol ordinador connectat a Internet.

autonomia universitària, f

ES autonomía universitaria, f

EN university autonomy, n

Capacitat distintiva de les universitats fonamentada en el principi de llibertat acadèmica que es manifesta en les llibertats de càtedra, d'investigació i d'estudi.

Nota: D'acord amb la llei, l'autonomia universitària implica elaborar normatives internes de la universitat, triar-ne els òrgans de govern i representació, crear estructures de recerca i docència pròpies, elaborar plans d'estudis i recerca, seleccionar, formar i promoure el seu personal, establir normes d'accés i de permanència dels estudiants, expedir títols oficials i propis, elaborar els seus pressuposts i gestionar els seus béns, i establir les seves relacions de llocs de treball i les relacions amb altres institucions.

autoregulació, f

ES autorregulación, f

EN self-regulation, n

Procés de control que un alumne realitza sobre els seus pensaments, les seves accions, les seves emocions i la seva motivació a través d'estratègies personals per assolir els objectius que s'ha fixat.

avaluació, f 

ES evaluación, f
EN assessment, n

Etapa del procés educatiu que té per finalitat comprovar de quina manera s’han assolit els objectius pedagògics proposats.

avaluació anticipada, f

ES evalución anticipada, f

EN early assessment, n

Avaluació d'una assignatura de segon semestre durant els períodes d'avaluació fixats per a les assignatures de primer semestre.

Nota: La sol·licitud s'ha de fer en unes dates determinades als serveis administratius corresponents.

avaluació complementària, f

ES evaluación complementaria, f

EN complementary assessment, n

Avaluació que es durà a terme en acabar cada semestre i en la qual es podran programar tant les recuperacions de les activitats de l'avaluació contínua no superades o no realitzades com els exàmens o les proves de l'avaluació final.

avaluació contínua, f 
avaluació continuada, f

avaluació formativa, f

ES evaluación continua, f

ES evaluación formativa, f

EN continuous assessment, n

Avaluació educativa, realitzada de forma continuada al llarg de tot el procés educatiu, que permet informar els alumnes i els professors del nivell d'aprenentatge, de les competències adquirides respecte dels objectius plantejats i de les dificultats d'aprenentatge de cada alumne.

Nota: El procediment d’avaluació contínua s’ha de basar, com a mínim, en proves parcials realitzades al llarg del curs, treballs o projectes, informes o memòries de pràctiques i proves d’execució de tasques, entre d’altres. Almenys el 50 per cent de la qualificació final d’una assignatura ha de dependre d’un procediment d’avaluació contínua.

avaluació de l'acompliment, f

ES evaluación del desempeño, f

EN performance appraisal, n

Procés constructiu mitjançant el qual es mesura i valora el rendiment laboral d'un treballador en relació amb els objectius i estàndards d'acompliment establerts per la institució, que ofereix una visió clara i objectiva de l'acompliment de cada treballador, identificant-ne les fortaleses i les àrees de millora.

avaluació de resultats, f

ES evaluación de resultados, f

EN results evaluation, n

Avaluació que analitza els resultats obtinguts en funció dels objectius preestablerts en un programa.

avaluació docent, f

ES evalución docente, f

EN teaching assessment, n

Procediment a través del qual els professors sol·liciten la valoració dels seus mèrits docents, amb l'objectiu d'afavorir la millora continuada de la qualitat de la docència i de la formació de l'estudiant universitari.

avaluació extraordinària, f

ES evaluación extraordinaria, f
EN extraordinary assessment, n

Avaluació suplementària programada fora del període docent d’impartició d’una assignatura.

avaluació institucional, f

ES evaluación institucional, f

EN institutional assessment, n

Avaluació que implica un procés de reflexió i anàlisi que va adreçat a detectar els punts forts i els punts febles i a proposar accions de millora, en el marc de l'ensenyament i l'aprenentatge dels estudiants.

avaluació per processos, f

ES evaluación por procesos, f

EN process assessment, n

Avaluació mitjançant una anàlisi sistemàtica del programa per saber si aquest duu a terme els seus processos operatius d'una manera eficaç i eficient, que serveix per detectar-ne fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces i per determinar estratègies que n'incrementin l'efectivitat operativa.

avaluació única, f

ES evaluación única, f

EN single assessment, n

Avaluació en un sol acte acadèmic que els alumnes tenen dret a sol·licitar, en determinades assignatures de cada titulació, en cas que no puguin complir els requisits necessaris per ser avaluats de forma continuada.

Nota: La sol·licitud d'aquesta modalitat ha d'estar justificada: motius laborals, estat de salut, etc.

avaluar, v tr

ES evaluar, v tr

EN assess, to, v tr

Identificar i verificar els coneixements, les aptituds i el rendiment dels alumnes amb la finalitat d'observar i analitzar com avancen els processos d'aprenentatge.

B

baixa mèdica, f

ES baja médica, f

EN sick note, n

EN fit note, n

Declaració facultativa per la qual el treballador cessa temporalment en la seva activitat laboral a causa d'una malaltia, d'un accident o d'una situació de risc durant l'embaràs.

batxillerat, m

ES bachillerato, m

EN upper secondary education, n

Etapa que s'inicia en acabar l'educació secundària obligatòria i cursen els estudiants que tenen entre 16 i 18 anys, els quals, un cop superada, obtenen el títol de batxiller.

Nota: El batxillerat capacita els estudiants per a l'accés a la universitat a través de la prova de batxillerat per a l'accés a la Universitat (PBAU).

beca, f

ES beca, f 
EN grant, n

Ajut econòmic que rep una persona per dur a terme uns estudis o una investigació, generalment atenent les circumstàncies socioeconòmiques o l'aprofitament acadèmic del sol·licitant.

beca de col·laboració, f

ES beca de colaboración, f
EN collaboration grant, n

Beca dirigida a estudiants universitaris perquè puguin desenvolupar una sèrie d'activitats en un departament o un servei d'una universitat.

beca de recerca, f

ES beca de investigación, f

EN research grant, n

EN research fellowship, n

Beca destinada a subvencionar un estudiant perquè pugui dur a terme un projecte de recerca sobre un tema determinat en el si d'un equip d'investigadors.

becari -ària, m i f 

ES becario -ria, m i f
EN grantholder, n

Estudiant o investigador que gaudeix d’una beca.

bloc de continguts, m

bloc temàtic, m

ES bloque de contenidos, m

ES bloques temáticos, m pl

EN content block, n

Cadascun dels agrupaments de continguts pertanyents a un mateix tema.

bones pràctiques, f pl

ES buenas prácticas, f pl

EN best practice, n

Conjunt d'iniciatives exemplars, impulsades pels centres educatius, que tenen per objecte millorar els processos educatius dels alumnes i que poden ser reproduïdes per altres entitats o institucions.

bonificació, f

ES bonificación, f
EN discount, n

Deducció que s'aplica a l'import de matrícula, sempre que l'estudiant acrediti les condicions que li requereixen.

Nota: Condicions de bonificació: becari del Ministeri d’Educació, família nombrosa general, família nombrosa especial, etc.

borsa de treball, f

ES bolsa de trabajo, f

EN careers service, n

EN employment pool, n

Mecanisme de formació i de gestió d'ofertes i demandes d'ocupació d'un organisme o entitat que les fa arribar a les persones interessades.

branca de coneixement, f

ES rama de conocimiento, f
EN branch of knowledge, n

Cadascuna de les cinc branques en què s’estructuren els estudis en l’espai europeu d’educació superior: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques, i enginyeria i arquitectura.

Butlletí Oficial de l'Estat, m

Sigla BOE, m

ES Boletín Oficial del Estado, m

Sigla BOE, m

EN Offical Gazette of the Spanish Government, n

Abbreviation BOE, n

Mitjà oficial de publicació de l'Estat espanyol de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Butlletí Oficial de les Illes Balears, m

Sigla BOIB, n

ES Boletín Oficial de las Illes Balears, m

Sigla BOIB, m

EN Official Gazette of the Balearic Islands, n

EN Official Gazette of the Government of the Balearic Islands, n

Abbreviation BOIB, n

Publicació oficial del Govern de les Illes Balears on es fan públiques les lleis del Parlament de les Illes Balears, els decrets del Govern i altres disposicions, que hi han de ser publicats perquè entrin en vigor.

C

Campus Extens, m

ES Campus Extens, m
EN Campus Extens (Distance Learning), n

Servei d’ensenyament en línia al qual tenen accés professors i alumnes de la UIB amb l’ajut de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb una oferta d’estudis progressiva i en constant desenvolupament, que permet competir amb les universitats europees i iberoamericanes.

captació d'estudiants, f

ES captación de estudiantes, f

EN student recruitment, n

Conjunt d'activitats planificades destinades a alumnes potencials amb l'objectiu d'informar-los sobre l'oferta formativa, els serveis disponibles i l'oci ofert en una universitat determinada.

carrera, f

ES carrera, f

EN undergraduate degree, n

EN undergraduate qualification, n

Estudis que fa una persona per obtenir un títol que permet exercir una determinada professió.

carrera investigadora, f

ES carrera investigadora, f

EN research career, n

Procés que consta de quatre etapes: la formació predoctoral, la formació postdoctoral, la preconsolidació i la consolidació dels investigadors, i les proveeix dels instruments que permeten i afavoreixen el desenvolupament de la carrera.

Nota: Aquest procés afavoreix la mobillitat del personal investigador entre països i entre l'àmbit acadèmic i el sector empresarial.

carrera professional, f

ES carrera profesional, f

EN (professional) career, n

Conjunt de feines i d'experiències de treball d'una persona durant la seva vida laboral.

carrera professional horitzontal, f

ES carrera profesional horizontal, f

EN horizontal career growth, n

Progressió voluntària de categoria professional, sense necessitat de canviar de lloc de treball, prèvia convocatòria i a sol·licitud de la personal interessada, en què es valora la trajectòria i l'actuació professional, la qualitat dels treballs realitzats, els coneixements adquirits i transferits, l'exercici en llocs de dificultat especial i el resultat de l'avaluació de l'exercici.

Nota: L'objectiu de la carrera professional horitzontal és arribar a la màxima categoria professional amb el complement retributiu corresponent.

carrera universitària, f

ES carrera universitaria, f

EN undergraduate degree, n

EN undergraduate qualification, n

Estudis que fa una persona en una universitat per obtenir un títol universitari per exercir una determinada professió relacionada amb el títol obtingut.

càtedra, f

ES cátedra, f

EM chair, n

Conjut d'activitats i de persones dedicades a l'estudi, la investigació i la docència superior d'una matèria en una universitat.

centre adscrit, m

ES centro adscrito, m

EN affiliated centre, n

Centre docent adscrit a la UIB, mitjançant conveni o altres formes de cooperació, de titularitat pública o privada, que imparteix estudis conduents a l’obtenció de títols de caràcter oficial i validesa en tot el territori de l’Estat amb l’autorització de la Universitat i sota el seu control acadèmic.

centre universitari municipal, m

ES centro universitario municipal, m
EN city universitary centre, n

Centre creat en col·laboració amb els ajuntaments amb l'objectiu de posar a l'abast dels estudiants universitaris, preuniversitaris i de la societat en general, unes instal·lacions on poder informar-se de l'àmplia oferta universitària, organitzar activitats educatives i culturals, etc.

cerimònia de graduació, f

ES cermonia de graduación, f

EN graduation ceremony, n

Cerimònia oficial que clausura el curs acadèmic i serveix de reconeixement als estudiants que han completat els requisits acadèmics d'un pla d'estudis, generalment d'un grau.

certificar, v tr

ES certificar, v tr

EN certify, to, v tr

Garantir que un escrit, acte o fet és autèntic mitjançant una certificació.

certificat acadèmic personal, m 

ES certificado académico personal, m
EN personal academic transcript, n

Document a través del qual es reconeix el caràcter oficial de l'expedient acadèmic d'un estudiant o titulat, d'acord amb les dades que figuren als arxius de la universitat.

Nota: Conté les dades personals, les dades d’accés, les dades de la titulació, les assignatures superades (tipologia, qualificació i convocatòria d’avaluació) i la distribució dels crèdits, d’acord amb el pla d’estudis i el grau d’assoliment.

certificat digital, m

certificat electrònic, m

ES certificado digital, m

ES certificado electrónico, m

EN digital certificate, n

EN e-certificate, n

EN electronic certificate, n

Certificat signat electrònicament per una autoritat de certificació que vincula unes dades de verificació de signatura a un signant i en confirma la identitat.

certificat supletori del títol, m

ES certificado supletorio del título, m
EN provisional degree certificate, n

Document que substitueix provisionalment el títol definitiu, amb el mateix valor que aquest a efectes legals, fins que el títol definitu no s’hagi expedit.

cicle, m

ES ciclo, m

EN cycle, n

Nombre determinat de jornades lectives que formen un tot i en què es distribueixen els cursos del programa i les activitats docents, tenint en compte el calendari escolar.

ciència ciutadana, f

ES ciencia ciudadana, f

EN citizen science, n

Recopilació i anàlisi sistemàtica de dades, desenvolupament de tecnologia, proves dels fenòmens naturals, i difusió d'aquestes activitats duta a terme pels investigadors sobre una base principalment vocacional.

ciència oberta, f

ES ciencia abierta, f

EN open science, n

Manera de fer ciència amb un enfocament basat en el treball col·laboratiu i en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, en la recollida de dades, la revisió per experts, la difusió, l'avaluació, etc., i també en l'aproximació de la ciència a la societat.

cita, f

ES cita, f

EN appointment, n

Assignació de dia, hora i lloc, per veure's dues persones o més, per tractar algun assumpte.

classe, f

grup classe, m

ES clase, f

ES grupo clase, m

EN class, n

EN class group, n

Conjunt d'estudiants que cursen la mateixa assignatura, nivell, grau o cicle, i comparteixen habitualment la mateixa aula.

classe magistral, f

lliçó magistral, f

ES clase magistral, f

ES lección magistral, f

EN lecture, n

EN masterclass, n

Sessió expositiva sobre un tema, impartida oralment per un professor sense la participació dels alumnes.

claustre de professors, m

ES claustro de profesores, m

EN teachers' assembly, n

Òrgan de participació dels professors en el govern del centre educatiu, amb la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i, si escau, decidir sobre tots els aspectes acadèmics del centre.

claustre universitari, m

ES claustro universitario, m

EN senate, n

EN university senate, n

Òrgan màxim de representació i control d'una universitat format pel Rector, que el presideix, i per membres representants del personal docent i investigador, estudiants i personal d'administració i serveis, que es regeix per uns Estatuts que n'estableixen la composició, l'organització i les normes de funcionament.

Nota: Li correspon elaborar, modificar i, si escau, desenvolupar els Estatuts, controlar la gestió dels càrrecs i els òrgans de govern de la Universitat, aprovar les línies generals d'actuació de la Universitat i, en circumstàncies extraordinàries, convocar eleccions al càrrec de Rector.

coautor -a, m i f

ES coautor -ra, m i f

EN co-author, n

EN joint author, n

Autor que treballa o ha treballat amb d'altres en una mateixa obra.

coautoria, f

ES coautoría, f

EN co-authorsphip, n

EN joint authorship, n

Creació d'una obra compartida entre dos o més autors.

cofinançament, m

ES cofinanciación, m

EN co-financing, n

EN co-funding, n

EN joint financing, n

EN joint funding, n

Dotació econòmica complementària que, generalment, prové d'una altra institució, necessària per desenvolupar projectes R+Dm, congressos, per adquirir material, etc.

coincidència de dates, f

ES coincidencia de fechas, f
EN clashing dates, n pl
EN overlapping dates, n pl

Coincidència d’exàmens de dues assignatures de la mateixa titulació o programa combinat quan entre l’acabament d’un examen i l’inici del següent hi ha menys de tres hores de separació, pel que fa als períodes d’avaluació complementària i extraordinària de les assignatures de grau i màster.

col·legi major, m

residència d'estudiants, f

residència universitària, f

ES colegio mayor, m

ES residencia de estudiantes, f

ES residencia universitaria, f

EN halls of residence, n pl

EN student housing, n

Edifici que serveix d'allotjament als estudiants d'una universitat sota una reglamentació comuna.

Nota: A la UIB, Residència d'Estudiants de la UIB.

col·legiació, f

ES colegiación, f

EN professional membership, n

Acte pel qual una persona que compleix tots els requisits establerts s'inscriu en un col·legi professional.

col·loqui, m

ES coloquio, m

EN symposium, n

Reunió en la qual es convoca un nombre limitat de persones per debatre un problema, un tema, etc., sense que necessàriament hi hagi d'haver acord.

Comissió Acadèmica de la Universitat de les Illes Balears, f

ES Comisión Académica de la Universidad de las Illes Balears, f

EN Academic Commission of the University of the Balearic Islands, n

Comissió que assessora el vicerector competent en matèria d'ordenació acadèmica, informa sobre el contingut i la qualitat dels estudis que s'imparteixen a la UIB i assessora en els processos d'avaluació acadèmica i del professorat.

Nota: La componen el vicerector amb competències d'ordenació acadèmica, que la presideix, els degans, els directors d'escola i el director del Centre d'Estudis de Postgrau i cinc estudiants elegits per i entre els del Consell de Govern.

comissió de garantia de qualitat, f

Sigla CGQ, f

ES comisión de garantía de calidad, f

Sigla CGC, f

EN Quality Assurance Commission, n

Abbreviation QAC, n

Comissió de cada servei o unitat permanent que vetlla per la qualitat del servei o unitat i per la millora contínua de la institució.

Comissió Econòmica del Consell de Govern, f

ES Comisión Económica del Consejo de Gobierno, f

EN Economic Commission of the Governing Council, n

Òrgan que intervé en l'elaboració, l'execució, la modificació, la liquidació i el control del pressupost de la Universitat, així com en l'elaboració de la programació pluriennal.

Nota: Està formada pel Rector o el vicerector que delegui, que la presideix, el Gerent i cinc membres del Consell de Govern: tres professors, un estudiant i un representant del PTGAS.

Comissió Electoral de la Universitat de les Illes Balears, f

ES Comisión Electoral de la Universidad de las Illes Balears, f

EN Electoral Commission of the University of the Balearic Islands, n

Comissió que controla els processos electorals, així com la proclamació dels resultats i la resolució de les impugnacions que es poden presentar.

Nota: Està formada pel Rector o el vicerector que delegui, que actua com a president, el Secretari General, que actua com a secretari de la Comissió; dos representants dels professors, dos representants dels estudiants i un representant del PTGAS, elegits per i entre els del Consell de Govern.

compensació curricular, f

ES compensación curricular, f

EN programme compensation, n

Sistema d'avaluació extraordinària que permet finalizar els estudis tot i no haver superat tots els crèdits de la titulació i que consisteix a valorar, de manera global, la trajectòria acadèmica i la tasca duta a terme per l'estudiant.

Nota: L'alumne sol·licitant ha de complir una sèrie de requisits establerts per la universitat.

competència, f

ES competencia, f  
EN competence, n

Manifestació de la capacitat resultant de l'ús eficaç d'un conjunt de recursos interns o externs en situacions autèntiques d'aprenentatge o en un context professional.

Nota: Es tracta d’una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivacions, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament necessaris per aconseguir una acció eficaç.

competència específica, f 

ES competencia específica, f
EN specific competence, n

Competència pròpia d'una professió o àmbit de coneixement concret, que suposa la capacitat d'aplicar les habilitats i els coneixements a noves situacions dins la mateixa professió o el mateix àmbit de coneixement.

competència general, f 
competència genèrica, f 
competència transversal, f

ES competencia general, f
ES competencia genérica, f 
ES competencia transversal, f
EN general competence, n
EN generic competence, n

Competència necessària per al desenvolupament vital de la persona que és compartida per diferents professions o per diversos àmbits del coneixement.

compte d'usuari, m

ES cuenta de usuario, m

EN user account, n

Conjunt de permisos o autoritzacions que permeten a una persona accedir a recursos mitjançant un procés d'identificació.

comunicació científica, f

ES comunicación científica, f

EN scientific communication, n

Transmissió pública de la ciència, del nou coneixement generat, que es desenvolupa en dos àmbits: la difusió de la ciència entre els científics i, posteriorment, la difusió a l'opinió pública.

comunitat universitària, f

ES comunidad universitaria, f

EN campus community, n

EN university community, n

Comunitat formada pels professors i investigadors, els estudiants i el personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis de la universitat.

concurs de provisió de llocs de treball del personal funcionari de carrera, m

ES concurso de provisión de puestos de trabajo del personal funcionario de carrera, m

EN competitive procedure for full civil servants to fill available positions, n

Procediment normal de provisió de llocs de treball del personal funcionari de carrera, que consisteix en la valoració dels mèrits i capacitats i, si s'escau, aptituds dels candidats per part d'òrgans col·legiats de caràcter tècnic amb l'objectiu de seleccionar el candidat més adequat per al lloc de treball que s'ha de proveir.

condicions de matrícula, f pl

ES condiciones de matrícula, f pl
EN enrolment terms and conditions, n pl

Conjunt de condicions que accepta l’estudiant i assumeix la normativa que ha de complir per rebre de la Universitat els serveis acadèmics i administratius. A més, s’indica quina cessió de dades autoritza i, en casos concrets, si autoritza la Universitat a consultar el certificat negatiu de delictes sexuals.

congrés, m

ES congreso, m

EN congress, n

EN conference, n

Reunió d'un grup d'especialistes en una matèria per tractar qüestions relacionades amb la seva activitat i treure'n conclusions en diverses jornades de treball.

consell d’estudiants, m 

ES consejo de estudiantes, m
EN academic council, n

Màxim òrgan amb caràcter independent de representació estudiantil en l'àmbit universitari, encarregat de canalitzar i coordinar aquesta representació a la universitat.

Constitució, f

ES Constitución, f

EN Constitution, n

Norma jurídica suprema de l'ordenament jurídic que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sitema de poder, definint els òrgans i les seves formes i funcions, com també el procediment que cal seguir per reformar-la totalment o parcialment.

convalidació, f

ES convalidación, f
EN equivalence, n
EN validation, n

Procés administratiu pel qual una institució educativa reconeix una formació adquirida i acreditada en una altra institució educativa i hi dona els mateixos efectes acadèmics i professionals.

conveni, m

ES covenio, m

EN agreement, n

Document en què les parts manifesten la voluntat de cooperar en determinades àrees mitjançant accions com l'intercanvi de docents i estudiants, l'intercanvi de publicacions, la investigació conjunta, les cessions d'espai, etc.

conveni de recerca, m

ES convenio de investigación, m

EN research agreement, n

Document legal que detalla les obligacions de dues o més parts en el transcurs d'un projecte de recerca.

convocatòria d’admissió, f

ES convocatoria de admisión, f
EN admission call, n

Procediment a través del qual s’ofereixen una sèrie de places d’estudis de grau i s’adjudiquen d’acord amb un procediment d’admissió.

convocatòria d'examen, f

ES convocatoria de examen, f
EN examination session, n
EN examination sitting, n

Escrit mitjançant el qual es convoquen els alumnes en un dia, un lloc i una hora concrets per presentar-se a una prova d’avaluació d’una assignatura.

convocatòria pública, f

ES convocatoria pública, f

EN open call, n

EN public call, n

Acte administratiu general de l'Administració pública pel qual es determinen les condicions per participar en un procediment de selecció de candidats.

Nota: Es fan convocatòries públiques per cobrir places de professors, de tècnics sanitaris, per sol·licitar subvencions, etc.

cooperació universitària al desenvolupament, f

SiglaCUD, f

ES cooperación universitaria al desarrollo, f

Sigla CUD, f
EN university development cooperation, n

Abbreviation CUD, n

Contribució de la Universitat al desenvolupament humà de les societats des de la docència i la recerca, amb la missió de facilitar l'accés a l'ensenyament superior a totes les persones, treballant per la igualtat entre elles.

corregir, v tr

ES corregir, v tr

EN correct, to, v tr

EN mark, to, v tr

Marcar els errors dels exàmens o treballs dels alumnes, generalment per posar una qualificació.

credencials UIB, f pl

ES credenciales UIB, f pl
EN UIB credentials, pl n

Credencials corporatives que s’obtenen a través de la Unitat d’Atenció a l’Alumne, que consisteixen en un nom d’usuari i una clau d’accés i que serveixen per accedir als serveis telemàtics que ofereix la plataforma UIBdigital, com la preinscripció i la matrícula als estudis universitaris.

Nota: Els estudiants que es presenten a les PBAU necessiten també aquestes credencials per fer-ne els tràmits: matrícula, pagament, consulta del lloc dels exàmens, consulta de les notes, etc.

crèdit ECTS, m
crèdit europeu, m

ES crédito ECTS, m
ES crédito europeo, m
EN ECTS credit, n

Unitat de valoració de l'activitat acadèmica total de l’alumne, expressada en hores, que inclou tant les classes teòriques i pràctiques com l'esforç dedicat a l'estudi, la preparació i la realització d'exàmens.

Nota 1: El crèdit ECTS estructura i organitza els currículums d'acord amb el sistema europeu de transferència de crèdits. Un crèdit europeu equival a 25 hores de treball de l’alumne.

Nota 2: La sigla ECTS prové de l’anglès European Credit Transfer System.

D

data límit, f

ES fecha límite, f

EN cancellation deadline, n

EN deadline, n

EN cut-off date, n

Data en la qual una persona ha de confirmar i formalitzar una sol·licitud si no la vol perdre.

debat, m

ES debate, m

EN debate, n

Discussió entorn d'un tema, entre dues o més persones, que en tenen opinions diferents, generalment organitzada i dirigida per un conductor.

defensa de tesi, f

lectura de tesi, f

ES defensa de tesis, f

ES lectura de tesis, f

EN thesis defence, n

EN viva voce, n

Exposició pública i defensa que fa un doctorand del seu treball d'investigació davant els membres d'un tribunal especialitzat.

degà -ana, m i f 

ES decano -na, m i f
EN Dean, n

Docent que exerceix la direcció d'una facultat, la representa davant l'administració educativa i coordina les funcions i activitats que s'hi desenvolupen.

delegació d’estudiants, f 

ES delegación de estudiantes, f
EN student delegation, n

Agrupació d'alumnes dels mateixos estudis o facultat que fa les funcions de representació.

delegat –ada del rector, m i f

ES delegado –da del rector, m i f
EN delegate of the Rector, n
EN delegate of the Vice-Chancellor, n

Òrgan unipersonal que pot designar el rector, sota la seva responsabilitat, per exercir millor les seves funcions.

departament, m

ES departamento, m
EN department, n

Divisió organitzativa dels ensenyaments per matèries en una universitat.

director -a d’escola universitària, m i f

ES director -ra de escuela universitaria, m i f
EN University school director, n
EN University college director, n

Persona que té la representació d’una escola universitària i n’exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària. 

discurs, m

ES discurso, m

EN speech, n

Text que, dit o llegit en públic, tracta d'un tema amb un cert mètode i una certa extensió.

doble titulació, f

ES doble titulación, f

EN double degree, n

Itinerari curricular específic dissenyat per la universitat que, evitant la duplicitat de continguts i aplicant una taula de reconeixement de matèries i assignatures d'acord amb l'equivalència de continguts i de competències, permet cursar simultàniament dos ensenyaments universitaris del mateix nivell acadèmic.

Nota: La durada d'aquests estudis és superior al que comportaria l'obtenció d'una sola titulació però molt inferior al que implicaria cursar els dos graus de manera consecutiva.

docència, f

ES docencia, f

EN teaching, n

EN lecturing, n

Exercici de la professió de docent.

doctorand -a, m i f

estudiant de doctorat, m i f

ES doctorando -da, m i f

ES estudiante de doctorado, m i f

EN doctorand, n

EN PhD student, n

Graduat de títol superior que prepara o defensa la tesi doctoral per assolir el grau de doctor.

doctorat, m 

ES doctorado, m
EN doctorate, n
EN doctoral degree, n

Títol universitari que acredita que una persona ha superat els estudis de doctorat i la tesi doctoral.

dossier d'aprenentatge, m

portafolis d'aprenentatge, m

ES portafolio de aprendizaje, m

ES portafolio del alumno, m

EN learning porfolio, n

EN student portfolio, n

Dossier elaborat per un estudiant amb l'objectiu de fer evident la feina que ha realitzat durant un període determinat i demostrar el seu progrés d'aprenentatge i el seu rendiment acadèmic, que serveix, al mateix temps, com a eina per a l'autoavaluació.

dossier de docència, m

portafolis de docència, m

ES portafolio docente, m

EN teaching portfolio, n

Dossier elaborat per un professor amb l'objectiu de fer evident l'abast i la qualitat de la seva activitat docent, que serveix, al mateix temps, com a eina d'avaluació per al professor i per a la institució per a la qual treballa.

A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-K-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-U-V-W-X-Y-Z

E

educació superior, f

ensenyament superior, f

ES educación superior, f

ES enseñanza superior, f

EN higher education, n

Nivell del sistema educatiu posterior a l'educació secundària que es desenvolupa a través de les universitats, els instituts superiors i els cicles formatius de grau superior.

eficàcia, f

ES eficacia, f

EN effectiveness, n

Grau en què es duen a terme les activitats planificades i s'assoleixen els resultats prevists amb els estàndards de qualitat definits.

eficiència, f

ES eficiencia, f

EN efficiency, n

Relació entre els resultats obtinguts i els recursos utilitzats.

empleat -ada públic -a, m i f

ES empleado -da público -ca, m i f

EN public employee, n

Treballador que desenvolupa funcions retribuïdes a l'Administració pública al servei dels interessos generals mitjançant una relació jurídica regulada pel dret administratiu o laboral.

escola universitària, f 

ES escuela universitaria, f
EN university school, n
EN university college, n

Centre encarregat d’organitzar els ensenyaments i els processos acadèmics, administratius i de gestió conduents a l’obtenció de títols universitaris.

espai europeu d’educació superior, m
Sigla EEES, m

ES  espacio europeo de educación superior, m
Sigla EEES, m
EN European higher education area, n
Abbreviation EHEA, n

Àmbit d'organització de l'educació superior que té per objecte l'harmonització i la convergència dels diferents sistemes educatius de la Unió Europea per facilitar l'intercanvi entre estudiants i professors, la transparència i la compatibilitat dels estudis, títols i diplomes de tots els països.

especialitat, f

ES especialidad, f

EN specialisation, n

EN speciality, n

Cada una de les parts d'una ciència o d'un art orientades a l'estudi i el tractament de coneixements d'una activitat bàsica o d'una activitat específica.

Nota: En anglès, major s'utilitza per als graus i specialisation per als màsters.

estada solidària, f

ES estancia solidaria, f
EN volunteer stay, n

Programa que ofereix la possibilitat de desenvolupar tasques de voluntariat en l'àmbit de la cooperació universitària al desenvolupament en col·laboració amb diferents entitats.

estàndard, m

ES estándar, m

EN standard, n

Nivell de qualitat o excel·lència predeterminada per organismes acreditats o propis que ha d'assolir una organització.

estratègia, f

ES estrategia, f

EN strategy, n

Conjunt d'actuacions planificades per assolir uns objectius a curt o a llarg termini.

estudis de doctorat, m pl

ES estudios de doctorado, m pl
EN doctoral studies, n pl

Estudis universitaris necessaris per obtenir el títol de doctor.

estudis de grau, m pl

ES estudios de grado, m pl
EN bachelor’s degree studies, n pl

Estudis oficials que tenen la finalitat que l'alumne obtingui una formació de caràcter general orientada a la preparació per a l'exercici professional, segons l'estructura dels estudis universitaris adaptats a l'espai europeu d'educació superior.

Nota: Els plans d’estudis tenen una càrrega de 240 crèdits, que equivalen a un període d'estudi de quatre anys per obtenir el títol de grau.

estudis de màster, m pl 

ES estudios de máster, m pl
EN master’s degree studies, n pl

Estudis oficials de postgrau que tenen la finalitat que l'alumne adquireixi una formació avançada, de caràcter especialitzat o pluridisciplinari, amb orientació professional, acadèmica o de recerca, segons l'estructura dels estudis universitaris adaptats a l'espai europeu d'educació superior.

Nota: Els plans d'estudis tenen una càrrega de 60 o de 120 crèdits per obtenir el títol de màster.

estudis de postgrau, m pl

ES estudios de posgrado, m pl
EN postgraduate studies, n pl

Estudis oficials posteriors a la diplomatura, la llicenciatura o el grau.

evidència, f

ES evidencia, f

EN evidence, n

Dada empírica, objectiva, que prova la realització d'una actuació.

examen a distància, m

ES examen a distancia, m

EN remote examination, n

Examen realitzat per un alumne en un lloc diferent de la seva institució educativa.

NOTA: El terme "examen a distància" s'usa sovint per referir-se més específicament a l'"examen en línia".

examen amb el llibre obert, m

ES examen a libre abierto, m

ES examen con libro abierto, m

EN open-book exam, n

Examen en què es permet que l'estudiant utilitzi eines d'estudi com internet, llibres de text, apunts, etc.

examen de recuperació, m

ES examen de recuperación, m

EN resit examination, n

Examen que es duu a terme per aprovar una assignatura que no s'ha aprovat en una convocatòria ordinària.

examen en línia, m

ES examen en línea, m

EN online examination, n

Conjunt de preguntes o d'exercicis, accessibles i duts a terme a través d'internet, que permeten avaluar les capacitats i els coneixements d'un alumne en relació amb un conjunt de lliçons.

examen parcial, m

ES examen parcial, m

EN mid-term examination, n

Examen que es duu a terme sobre una part d'una assignatura.

excel·lència científica, f

ES excelencia científica, f

EN scientific excellence, n

Capacitat dels individus, equips d'investigació o institucions i col·lectius per sobresortir o descartar en el camp de la recerca.

exempció, f

ES exención, f
EN exemption, n

Alliberament total o parcial del pagament del preu públic acadèmic de matrícula perquè l’estudiant es troba en una o diverses de les situacions regulades per la Universitat, que han estat prèviament acreditades.

exercici, m

ES ejercicio, m

EN exercise, n

1. Treball que serveix de pràctica de les regles, dels coneixements, etc., proporcionats en una lliçó, en una classe, etc.

2. Cadascuna de les proves que poden formar part de certs exàmens, com els de les oposicions.

exercici pràctic, m

ES ejercicio práctico, m

EN  practical exercise, n

Exercici de valoració objectiva, a través d'una prova presencial si es tracta d'un examen, del nivell d'adquisició dels continguts pràctics de cada matèria.

exercici teòric, m

ES ejercicio teórico, m

EN theory-based exercise, n

Exercici de valoració objectiva, generalment a través d'una prova presencial, del nivell d'adquisició dels continguts teòrics de cada matèria.

expedient acadèmic, m

ES expediente académico, m
EN academic record n

EN transcript, n

Conjunt de documents on consten dades de caràcter administratiu relatives a un alumne i també dades acadèmiques, com ara les assignatures cursades, els centres educatius on s'han cursat o les qualificacions obtingudes.

expedir, v tr

ES expedir, v tr

EN issue, to, v tr

Estendre per escrit un certificat o un altre document oficial.

F 

facultat, f

ES facultad, f
EN faculty, n

Centre d'una universitat al qual corresponen una o diverses àrees de coneixement contigües, on s'imparteixen els ensenyaments d'uns estudis determinats o de diversos estudis afins conduents a l’obtenció de títols universitaris.

falta d'assistència, f

ES falta de asistencia, f

EN absence, n

Absència no justificada d'un alumne a una classe obligatòria o a una prova d'examen.

formació complementària, f

ES formación complementaria, f
EN supplementary training, n

Conjunt d'activitats de diferents àmbits que organitza la Universitat a través dels serveis, instituts i centres municipals, i ajuden els alumnes a adquirir una millor formació.

formació d'investigadors, f

ES formación de investigadores, f

EN researcher training, n

Conjunt d'accions orientades a avaforir l'assimilació i el desenvolupament dels coneixements, les habilitats i les actituds perquè estudiants i professors puguin desenvolupar amb èxit activitats productives associades a la investigació científica i tecnològica.

Nota: La formació d'investigadors coincideix amb l'etapa predoctoral.

formació del professorat, f

ES formació del profesorado, f

EN teacher training, n

Formació basada en un conjunt d'activitats formatives dirigides a millorar la preparació científica, tècnica, pedagògica i professional dels professors.

formulari, m

ES formulario, m

EN form, n

Document, físic o digital, que s'ha d'emplenar amb les dades sol·licitades i que serveix per tramitar algun assumpte o alguna petició.

frau acadèmic, m

ES fraude académico, m

EN academic fraud, n

Acció duta a terme per un estudiant que va en contra de les normes acadèmiques d'una escola, d'una universitat o d'una altra institució d'ensenyament.

Nota: Són frau acadèmic copiar en exàmens, el plagi, la compravenda de treballs, l'ús inadequat de les tecnologies, etc.

full de serveis, m

ES hoja de servicios, f

EN service record, n

Document on consta tot l'historial professional d'un treballador públic.

Nota: Al full de serveis consten la situació administrativa, la remuneració, les places ocupades, les comissions de serveis, els títols acadèmics i professionals i els diplomes, les llicències, etc.

Full Oficial de la Universitat, m

Sigla FOU, m

ES Hoja Oficial de la Universidad, f

Sigla FOU, f

EN Official University Gazette, n

Abbreviation FOU, n

Mitjà oficial de la Universitat de les Illes Balears que té per objecte la publicació de les disposicions, acords i resolucions d'interès general per a la comunitat universitària, que dicten els òrgans que integren la Universitat.

funció pública, f

ES función pública, f

EN civil service, n

EN public service, n

1. Activitat que realitza l'Administració per poder assolir els seus objectius, de manera indirecta o delegada, amb l'objecte de complir la seva finalitat última, que és l'interès general.

2. Conjunt de drets i deures que conformen els vincles jurídics entre l'Administració i el seu personal, ja que aquella serveix de suport per definir la relació laboral de l'Estat, les administracions autonòmiques i les locals amb els seus empleats públics.

funcionari -ària de carrera, m i f

ES funcionario -ria de carrera, m i f

EN full civil servant, n

Persona que, en virtut d'un nomenament legal, està vinculada a l'Administració pública per una relació estatutària regulada pel Dret administratiu, per desenvolupar-hi els serveis professionals retribuïts de manera permanent.

Nota: La condició de funcionari de carrera s'adquireix pel compliment dels requisits següents: superació d'un procés selectiu i nomenament a càrrec de l'òrgan o l'autoritat competent, que serà publicat al diari oficial corresponent.

funcionari -ària interí -ina, m i f

ES funcionario -ria interino -na, m i f

EN interim civil servant, n

Persona que ocupa temporalment un lloc reservat a un funcionari de carrera, per substituir el titular o per un excés de treball o per dur a terme programes temporals.

fundació, f

ES fundación, f

EN foundation, n

Patrimoni organitzat sense finalitat lucrativa destinat a la realització d'una obre d'interès general, de caràcter durador, generalment per mitjà d'una persona jurídica.

G

garantia de qualitat, f

ES garantía de calidad, f

EN quality assurance, n

Conjunt d'activitats planificades i sistemàtiques realitzades dins del sistema de qualitat que s'ha demostrat que són necessàries per proporcionar una confiança adequada que la institució complirà els requisits de qualitat.

gestió acadèmica, f

ES gestión académica, f

EN academic management, n

Procés orientat, fonamentalment, a la planificació i la coordinació de tots els procediments administratius que sorgeixen durant la vida acadèmica i universitària.

gestió docent, f

ES gestión docente, f

EN educational management, n

Procés que pretén optimitzar un projecte educatiu i perfeccionar el procés pedagògic, atenent a les necessitats dels educadors i dels alumnes, amb actuacions dirigides a administrar els elements necessaris administratius, financers i també de les persones que en prenen part.

gran grup, m
grup gran, m

ES gran grupo, m
ES grupo grande, m
EN large group, n

Grup d’estudiants que pot estar constituït per més d’un grup classe o per estudiants procedents de diversos grups classe en situacions com l’assistència a projeccions audiovisuals, espectacles artístics o classes magistrals.

grup mitjà, m

ES grupo medio, m
EN medium/mid-size group, n

Grup d’estudiants apropiat per realitzar seminaris, tallers o altres activitats que requereixin la participació de tots els membres del grup en una mateixa sessió.

grup petit, m
petit grup, m

ES grupo pequeño, m
ES pequeño grupo, m
EN small group, n

Grup d’estudiants apropiat per a situacions d’aprenentatge en forma d’equip de treball.

guia docent, f

ES guía docente, f

EN course guide, n

Document en el qual s'especifiquen tots els aspectes d'una assignatura.

Nota: Hi apareixen descrits els objectius, les competències que s'adquireixen, el programa, la metodologia, la bibliografia, els professors, els grups i el catàleg de tècniques docents i activitats acadèmiques.

H 

hora lectiva, f

ES hora lectiva, f

EN class hour, n

Hora en què es desenvolupa la docència a l'aula o en context d'una classe.

hora no lectiva, f

ES hora no lectiva, f

EN non-class hour, n

Hora en què es desenvolupen labors complementàries a la funció docent de l'aula, com ara la preparació de les classes, l'avaluació dels aprenentatges, el treball col·laboratiu, les correccions, etc.

horari d'atenció al públic, m

ES horario de atención al público, m

EN public opening hours, n pl

EN public opening times, n pl

Conjunt de dies i franja horària en què un organisme està obert i disponible per atendre les necessitats dels usuaris.

heteroavaluació, f

ES heteroavaluación, f

EN independent assessment, n

Avaluació duta a terme per un professor o per un agent extern.

Nota: S'oposa a autoavaluació.

homologació, f

ES homologación, f
EN official recognition, n

Reconeixement oficial de l'equivalència d'un títol estranger respecte d'un determinat títol oficial de l’Estat espanyol vigent amb validesa en tot el territori nacional.

I

import de la matrícula, m

ES importe de la matrícula, m
EN tuition fees, n pl

Quantitat de diners que ha de pagar l’estudiant per a la matrícula del curs, d’acord amb els preus públics oficials.

institut adscrit, m

ES instituto adscrito, m

EN affiliated institute, n

Centre de recerca que, depenent d'altres organismes públics o privats, subscriu un conveni o utilitza altres formes de cooperació amb la Universitat.

institut interuniversitari, m

ES instituto interuniversitario, m

EN interuniversity institute, n

Institut que duu a terme activitats comunes en diverses universitats.

institut mixt, m

ES instituto mixto, m

EN joint institute, n

Institut establert conjuntament amb organismes públics d'investigació, amb els centres del Sistema Nacional de Salut i amb altres centres d'investigació públics o privats sense ànim de lucre.

institut propi, m

ES instituto propio, m

EN UIB institute, n

Centre específic de recerca que atén interessos científics o socials de relleu, els quals s'han d'integrar de forma plena en l'organització de la Universitat.

institut universitari de recerca, m

ES instituto universitario de investigación, m

EN university research institute, n

Centre dedicat fonamentalment a la recerca científica i tècnica o a la creació artística.

Nota: El centre pot ser interdisciplinari.

internacionalització, f

ES internacionalización, f
EN internationalisation, n

Fomentar i incrementar la visió internacional en els estudis de la Universitat i en la seva oferta, amb un conjunt d'accions que ho facin possible, com ara la promoció de plans específics d'internacionalització, elaboració de programes específics amb participació de professors i estudiants estrangers, etc.

interuniversitari -ària, adj

ES interuniversitario -aria, adj

EN interuniversity, adj

Que afecta més d'una universitat.

investigador -a col·laborador -a, m i f

ES investigador -ra colaborador -ra, m i f

EN collaborating researcher, n

Persona que desenvolupa tasques d'investigació fora de l'àmbit acadèmic de la seva universitat i que treballa conjuntament amb un grup d'investigació de la universitat d'acollida.

Nota: Aquest investigador no forma part del personal docent i investigador de la universitat d'acollida.

investigador -a principal, m i f

ES investigador -ra principal, m i f

EN principal investigador, n

EN principal researcher, n

Investigador que actua com a responsable científic i com a administrador d'un projecte de recerca, d'un grup d'investigadors, d'un centre R+D, etc.

itinerari acadèmic, m

ES itinerario académico, m
EN academic pathway, n
EN academic track, n

Trajectòria d’aprenentatge que complementa la formació de l’alumne, mitjançant l’agrupació seqüencial d’assignatures, cursos, o els seus equivalents.

J

jornada de portes obertes, f

ES jornada de puertas abiertas, f
EN open day, n

Acció de relacions públiques en què la Universitat durant un o més dies dona a conèixer a diversos sectors de la població les instal·lacions de què disposa i els estudis que ofereix.

justificant, m

ES justificante, m

EN slip, n

Document en què queda constància que s'ha dut a terme algun fet, com ara una visita mèdica, un curs, una gestió administrativa, etc.

L

laboratori, m

ES laboratorio, m

EN laboratory, n

Espai de treball d'ús compartit amb els mitjans necessaris per dur a terme investigacions, experiments, pràctiques i treballs de caràcter científic o tècnic.

legalització de documents, f

ES legalización de documentos, f

EN document authentication, n

EN document legalisation, n

Acte administratiu que consisteix, amb caràcter general, en el reconeixement de la signatura de l'autoritat educativa que expedeix el document original, no la que n'avala la compulsa o la traducció.

línia d'investigació, f

ES línea de investigación, f

EN line of research, n

EN area of research, n

Enfocament que engloba coneixements, inquietuds, pràctiques i perspectives d'anàlisi que permeten el desenvolupament de projectes i de productes construïts de manera sistemàtica al voltant d'un tema d'estudi.

llei orgànica, f

ES ley orgánica, f

EN organic law, n

Llei que regula el desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques, l'aprovació dels estatuts d'autonomia, del règim electoral general, a més d'altres matèries explícitament establertes a la Constitució.

Nota: La seva aprovació, modificació o derogació exigeix el vot favorable de la majoria absoluta del Congrés dels Diputats.

llibertat de càtedra, f

ES libertad de cátedra, f

EN academic freedom, n

Dret fonamental dels docents i una de les manifestacions de la llibertat d'ensenyament, que es concreta en la llibertat d'expressió i que suposa la possibilitat que tenen els docents d'exposar la matèria que han d'impartir segons les seves pròpies conviccions.

llibre de text, m

ES libro de texto, m

EN schoolbook, n

EN textbook, n

Llibre didàctic que inclou els continguts esssencials d'una assignatura i de vegades els exercicis didàctics necessaris per a l'aprenentatge, adaptats al nivell del curs al qual va destinat.

llicència per estudis, f

ES licencia por estudios, f

EN study leave, n

Llicència que es pot concedir al personal funcionari de carrera per realitzar estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball que desenvolupa, sempre que les necessitats del servei no ho impedeixin.

llista d’admesos, f

ES lista de admitidos, f
EN admission list, n

Llista d’estudiants acceptats en un estudi universitari un cop feta la preinscripció i comprovats els requisits sol·licitats.

llista d’espera, f

ES lista de espera, f
EN waiting list,n

Llista en què els sol·licitants queden quan no han estat admesos a l’estudi elegit i ja no hi ha més llistes d’admissió.

Nota: La posició que el sol·licitant ocupi en la llista d’espera dependrà de la seva nota d’admissió i de la nota de tall.

lliure designació amb convocatòria pública del personal funcionari de carrera, f

ES libre designación con convocatoria pública del personal funcionario de carrera, f

EN discretionary appointment through an open call for full civil servants to take up specific positions, n

Procediment per a l'aprovació de llocs de treball del personal funcionari de carrera que consisteix en l'apreciació discrecional per part de l'òrgan competent de la idoneïtat dels candidats en relació amb els requisits exigits per ocupar un lloc determinat, generalment de responsabilitat i de confiança.

M

majoria absoluta, f

ES mayoría absoluta, f

EN absolute majority, n

Majoria que exigeix el vot favorable de la meitat més un de la totalitat dels membres per adoptar determinats acords.

Nota: La majoria ordinària per prendre acords és la simple. Qualsevol altre tipus de majoria s'ha d'exigir expressament.

majoria qualificada, f

ES mayoría cualificada, f

EN qualified majority, n

Majoria que exigeix el vot favorable de les tres cinquenes parts de la totalitat dels membres per adoptar determinats acords.

Nota: La majoria ordinària per prendre acords és la simple. Qualsevol altre tipus de majoria s'ha d'exigir expressament.

majoria simple, f

ES mayoría simple, f

EN simple majority, n

Majoria que exigeix més vots a favor que en contra o, si escau, l'obtenció d'un nombre de vots superior a qualsevol de les altres propostes.

Nota: La majoria ordinària per prendre acords és la simple. Qualsevol altre tipus de majoria s'ha d'exigir expressament.

marc europeu comú de referència per a les llengües, m
Sigla MECR, m

ES marco común europeo de referencia para las lenguas, m
Sigla MCER, m
EN Common European Framework of Reference for Languages, n
Abbreviation CEFR, n

Sistema comú europeu per a l’aprenentatge i l’avaluació de les llengües amb l’objectiu d’assegurar l’equivalència entre els diferents títols oficials impartits en universitats i acadèmies.

Nota: El marc estructura la competència lingüística en sis nivells: de menys a més, A1, A2, B1, B2, C1 i C2.

màster, m

ES máster, m

EN master, n

Estudis de postgrau de caràcter especialitzat o pluridisciplinari, amb una orientació professional, acadèmica o de recerca, que s'imparteixen en centres universitaris i que condueixen a l'obtenció del títol de màster.

matèria, f 

ES materia, f
EN subject area, n

Unitat acadèmica d’ensenyament que es pot concretar en una o en diverses assignatures.

material curricular, m

material didàctic, m

ES material curricular, m

ES material didáctico, m

EN teaching material, n

Conjunt d'objectes, documents, mitjans tècnics, llibres, etc., utilitzats pel professor per afavorir les activitats de l'ensenyament o de l'aprenentatge dels alumnes.

matrícula, f

ES matrícula, f
EN enrolment, n
EN registration, n

Inscripció d'un alumne admès per cursar un programa acadèmic de formació.

matrícula addicional, f

ES matrícula adicional, f

EN additional enrolment, n

Matrícula que poden sol·licitar els alumnes que han exhaurit les matrícules ordinàries per superar una assignatura i no ho han aconseguit.

Nota: Es poden sol·licitar tantes matrícules addicionals com permeti la normativa de permanència a la universitat.

matrícula d'honor, f

ES matrícula de honor, f

EN with honours, n

EN distinction, n

Qualificació acadèmica que es concedeix com a distinció afegida a la nota màxima i dona dret a una matrícula gratuïta el curs següent.

matricular, v tr

ES matricular, v tr

EN enrol, to, v tr

Inscriure o fer inscriure el nom d'una persona en una matrícula.

membre electe -a, m i f

ES miembro electo -ta, m i f

EN elected member, n

Membre que forma part d'un òrgan col·legiat i que, després del procés electoral corresponent, obté el nombre necessari de vots per ocupar un lloc determinat.

membre nat -ada, m i f

ES miembro nato -ta, m i f

EN ex officio member, n

Membre que, per raó del seu càrrec, no ha de ser elegit o designat per ocupar un lloc en un òrgan administratiu.

memòria d’activitats, f

ES memoria de actividades, f
EN activity report, n

Document en què queden reflectits els resultats de les activitats que s'han dut a terme durant un període de temps o els projectes de futur, en una administració, servei, unitat, etc.

menció, f

ES mención, f
EN mention, n
EN specialisation, n

Itinerari curricular en què l’estudiant aprofundeix en l’estudi de les matèries que l’integren, amb l’objectiu que obtingui un ampli coneixement de l’àrea objecte d’estudi.

Nota: El nom de la menció s’inclou al títol.

mentoria, f

ES mentoría, f

EN mentoring, n

EN mentorship, n

Sistema de formació i desenvolupament en què un treballador amb experiència transmet els seus coneixements a una persona de nou ingrés o menys experimentada de la mateixa institució amb la finalitat de pal·liar-ne les necessitats i optimitzar-ne el desenvolupament.

missió, f

ES misión, f

EN mission, n

Propòsit fonamental de l'existència d'una organització respecte del seu àmbit d'activitats i de la societat.

N 

negociació col·lectiva, f

ES negociación colectiva, f

EN collective bargaining, n

Procés que té com a finalitat arribar a un acord entre els representants dels treballadors, l'empresa i l'Administració pública per definir les condicions en què s'ha de desenvolupar l'activitat laboral i que comporta l'establiment de convenis, pactes o acords col·lectius.

no presentat, m

ES no presentado, m

EN absent, n

Qualificació que obitndrà l'estudiant que només hagi realitzat activitats d'avaluació previstes a la guia docent que suposin un terç o menys de l'avaluació de l'assignatura.

normalització lingüística, f

ES normalitzación lingüística, f

EN language normalitsation, n

EN language standardissation, n

Procés sociocultural que consisteix a aplicar a una llengua una norma (ortogràfica, gramatical i lèxica) i fer que aquesta llengua sigui utilitzada en tots els àmbits d'ús en la societat.

nota, f 
qualificació, f

ES nota, f
ES calificación, f
EN mark, n

Valoració, quantitativa o qualitativa, d'una assignatura, un examen, un exercici escolar, etc., amb vista a una avaluació educativa.

Nota: Les notes que consten a les actes són numèriques, de 0 a 10, amb un decimal, i es corresponen amb la qualificació qualitativa següent: suspens (0,0-4,9), aprovat (5,0-6,9), notable (7,0-8,9) i excel·lent (9,0-10). 

nota d’admissió, f

ES nota de admisión, f

EN admission grade, n
EN admission mark, n

EN entry grade, n
EN entry mark, n

Nota que es considera per establir l’ordre de prelació en una convocatòria d’admissió, entre altres criteris, a efectes d’admissió a un grau.

Nota: Es calcularà per a cada sol·licitud a un grau concret com la suma de la nota d’accés més la nota específica.

nota de tall, f

ES nota de corte, f

EN cut-off grade, n
EN cut-off mark, n

Nota d’admissió de la darrera sol·licitud adjudicada considerant l’ordre de prelació en el qual s’assignen les places.
Nota: Hi ha una nota de tall per a cada estudi, seu i quota de reserva de places en què s’hagin adjudicat les places.

nota mitjana ponderada, f

Sigla NMP, f

ES nota media ponderada, f

Sigla NMP, f

EN weighted average grade, n

EN weighted average mark, n

Abbreviation WAM, n

Nota resultant de multiplicar la qualificació de cada matèria per les hores de classe d'aquesta matèria, de manera que les matèries amb més hores influeixin més en la mitjana.

O

oferta acadèmica, f

ES oferta académica, f

EN available programmes, n pl

EN available courses, n pl

Composició dels plans d'estudi i de les assignatures que la universitat pot impartir com a docència d'acord amb les necessitats específiques de la societat.

ordenació acadèmica, f

ES ordenación académica, f

EN academic planning, n

Planificació, coordinació i desenvolupament de la docència en els estudis de grau i màster.

Nota: El responsable és el vicerector competent en matèria d'ordenació acadèmica en coordinació amb els degans, directors de centre i directors de departament.

ordre de prelació, m

ES orden de prelación, m
EN order of precedence, n
EN order of priority, n

Ordre de preferència que s’estableix en l’adjudicació de places d’uns determinats estudis, a partir dels criteris fixats per la Universitat.

òrgan col·legiat, m

ES órgano colegiado, m

EN collegiate body, n

Òrgan constituït per tres o més persones en ús de les seves competències i de conformitat amb el principi d'unitat d'actuació.

Nota: Són òrgans col·legiats el Claustre universitari, el Consell Social, el Consell de Govern, el Consell de Direcció, les juntes de facultat o escola, els consells de departament, les comissions de direcció dels centres i dels departaments, els consells dels instituts universitaris de recerca i qualsevol altre que es pugui crear per via reglamentària.

òrgan unipersonal, m

ES órgano unipersonal, m

EN single-member body, n

Òrgan constituït per una sola persona en ús de les seves competències.

Nota: Són òrgans unipersonals el Rector, els vicerectors, el Secretari General, el Gerent, els vicerectors associats, el vicesecretari general, els vicegerents, els delegats del Rector, els degans, els directors d'escola, els directors de departament, els directors dels instituts universitaris de recerca, els vicedegans, els subdirectors d'escola, els subdirectors de departament, els subdirectors dels instituts universitaris de recerca, els secretaris de facultat, els secretaris d'escola, els secretaris de departament i els secretaris dels instituts universitaris de recerca, així com qualsevol altre que es pugui crear per via reglamentària.

P 

paràmetre de ponderació, m

ES parámetro de ponderación, m
EN weighting parameter, n

Assignació d’un major valor a determinades matèries, les qualificacions de les quals s’inclouen a la nota d’admissió multiplicades per un d’aquests paràmetres.

Nota: Els valors d’aquests paràmetres poden ser diferents en cada universitat i en cada grau.

paraula clau, f

ES palabra clave, f

EN keyword, n

Paraula o frase que s'utilitza en un ordinador o en un telèfon mòbil per donar una instrucció o per cercar informació sobre un tema a través d'un motor de cerca.

patrimoni universitari, m

ES patrimonio universitario, m

EN university assets, n

EN university heritage, n

Conjunt dels béns, drets i obligacions de les universitats.

patrocinador -a, m i f

ES patrocinador -ra, m i f

EN sponsor, n

Persona física o jurídica que, mitjançant un suport econòmic parcial o total, promou un acte cultural, un acte esportiu, publicacions, etc., generalment a canvi de publicitat.

perfil, m

ES perfil, m

EN profile, n

Conjunt de dades personals i altres informacions que un usuari pot compartir a través d'aplicacions informàtiques amb finalitats diverses.

personal d'administració i serveis, m

Sigla PAS, m

ES personal de administración y servicios, m

Sigla PAS, m

EN administration and service staff, n

Abbreviation PAS, n

Personal que desenvolupa la gestió tècnica, econòmica i administrativa, i també proporciona suport, assessorament i assistència a les autoritats acadèmiques en el desenvolupament de les seves funcions.

Nota 1: El personal d'administració i serveis està format per personal funcionari i personal laboral i està sota la direcció de la Gerència.

Nota 2: Personal d'administració i serveis (PAS) és la denominació antiga de personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis, amb la sigla corresponent PTGAS, d'acord amb la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari.

personal docent i investigador, m

Sigla PDI, m

ES personal docente e investigador, m

Sigla PDI, m

EN teaching and research staff, n

Abbreviation PDI, n

Personal que desenvolupa les funcions de docència, recerca i gestió acadèmica de la universitat.

Nota: El personal docent i investigador està format per funcionaris dels cossos docents i per personal contractat.

personal laboral, m

ES personal laboral, m

EN contract staff, n

EN non-civil staff, n

Conjunt de treballadors públics que, en virtut d'un contracte formalitzat per escrit, presta serveis retribuïts per les administracions públiques.

personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis, m

Sigla PTGAS, m

ES personal técnico, de gestión y de administración y servicios, m

Sigla PTGAS, m

EN technical, management, and administration and services staff, n

Abbreviation PTGAS, n

Personal que desenvolupa la gestió tècnica, econòmica i administrativa, i també proporciona suport, assessorament i assistència a les autoritats acadèmiques en el desenvolupament de les seves funcions.

Nota 1: El personal tècnic de gestió i d'administració i serveis està format per personal funcionari i personal laboral i està sota la direcció de la Gerència.

Nota 2: Personal d'administració i serveis (PAS) és la denominació antiga de personal, tècnic, de gestió i d'administració i serveis, amb la sigla corresponent PTGAS, d'acord amb la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari.

pla d’acció tutorial, m
Sigla PAT, m

ES plan de acción tutorial, m
Sigla PAT, m
EN tutorial action plan, n
Abbreviation PAT, n

Document de gestió institucional universitària que implica un conjunt ordenat d’accions tutoritzades, sistemàtiques i prèviament planificades, amb la col·laboració de la comunitat universitària, que té per finalitat guiar, orientar i acompanyar l’alumnat durant els seus estudis universitaris.

pla d’estudis, m

ES plan de estudios, m
EN curriculum, n

EN study programme, n

Concreció del currículum vigent en un moment donat en forma d'ordenació general per cursos, etapes i cicles dels continguts, assignatures i activitats que han de desenvolupar-se, la superació del qual dona lloc a l’obtenció d’un títol universitari de caràcter oficial.

pla de millora, m

ES plan de mejora, m

EN improvement plan, n

Conjunt orgànic de mesures sobre la gestió educativa, fonamentades en un diagnòstic exhaustiu, que permeten millorar la qualitat educativa d'una institució o d'un programa.

pla estratègic, m

ES plan estratégico, m

EN strategic plan, n

Pla que recull una proposta d'actuació educativa, d'abast institucional, plantejada a mitjà termini, que inclou la planificació economicofinancera, estratègica i organitzativa de què la institució disposa per abordar els seus objectius i assolir la seva missió de futur.

plaça d’alumne –a col·laborador –a, m i f

ES plaza de alumno –na colaborador –ra, m i f
EN student assistant placement, n
EN student assistant position, n

Plaça a la qual poden optar, a través d’una convocatòria, els alumnes matriculats a la UIB de qualsevol estudi de grau que compleixin els requisits exigits.

Nota: Els alumnes col·laboradors poden ser de tipus A (col·laboració en tasques d’investigació, lligada al personal docent i investigador de les facultats i escoles), de tipus B (col·laboració en tasques de recerca i pràctiques, lligada a serveis) i de tipus C (col·laboració en projectes d’innovació i millora de la qualitat docent).

plaça vacant, f

vacant, f

ES plaza vacante, f

ES vacante, f

EN job opening, n

EN vacancy, n

Lloc de treball, definit en la relació de llocs de treball, que no està cobert.

Portal de l’alumnat, m

ES Portal del estudiante, m
EN student portal, n
EN alumni portal, n

Portal d’ajuda als estudiants amb múltiples serveis com obtenir informació sobre els documents que necessiten presentar durant els estudis, recerca de dades, recursos didàctics, eines per a la comunicació interpersonal, formació, etc.

pràcticum, m

ES prácticum, m
EN practicum, n

Assignatura d'uns estudis determinats que consisteix a fer pràctiques en una institució, una organització o una empresa, al costat de professionals.

pràctiques, f pl 

ES prácticas, f pl
EN practical sessions, n pl
EN practicals, n pl

Període durant el qual una persona treballa en una organització per adquirir la formació pràctica necessària per desenvolupar una activitat professional.

pràctiques curriculars, f pl

ES prácticas curriculares, f pl
EN curricular placements, n pl

Pràctiques integrades en els plans d’estudis amb una assignació de crèdits acadèmics en funció de la durada i la intensitat, per a les quals l’alumne ha d’estar matriculat a l’assignatura corresponent i complir tots els requisits especificats al pla d’estudis.

Nota: Les pràctiques poden fer-se en empreses, entitats i institucions, inclosa la mateixa UIB. Com a pràctiques de naturalesa formativa, no se’n deriven en cap cas obligacions pròpies d’un contracte laboral.

pràctiques externes, f pl

ES prácticas externes, f pl

EN external placements, n pl

Conjunt d'activitats formatives que realitzen els estudiants en empreses o entitats de caràcter públic o privat, supervisades per la Universitat i d'acord amb un reglament, l'objectiu de les quals és complementar la seva formació acadèmica per facilitar-los la consecució de les competències sociolaborals.

pràctiques extracurriculars, f pl

ES prácticas extracurriculares, f pl
EN extracurricular placements, n pl

Pràctiques que els estudiants realitzen de manera voluntària durant el seu període de formació i que, tot i no estar incloses als seus plans d’estudis, poden ser objecte de reconeixement de crèdits.

Nota: Les pràctiques poden fer-se en empreses, entitats i institucions, inclosa la mateixa UIB. Com a pràctiques de naturalesa formativa, no se’n deriven en cap cas obligacions pròpies d’un contracte laboral. Aquestes pràctiques estan gestionades pel DOIP o altres entitats.

preinscripció, f

ES preinscripción, f
EN preregistration, n

Procediment administratiu que han de fer les persones que vulguin iniciar estudis universitaris de grau amb limitació de places, les quals han d’indicar, per ordre de preferència, els estudis que volen cursar i les universitats on els volen cursar.

prerequisit d’assignatures, m

ES prerrequisito de asignaturas, m
EN subject pre-requisite, n

EN subject requirement, n

Condició que l’estudiant ha de complir per poder matricular-se o ser avaluat, com ara haver superat una assignatura prèviament o haver superat un nombre determinat de crèdits amb anterioritat.

pressupost, m

ES presupuesto, m

EN budget, n

Document que conté l'estat de despeses i ingressos de la universitat i que ha de ser públic, únic i equilibrat.

Nota: Ha de contenir la totalitat dels ingressos prevists per a l'exercici econòmic i les despeses, separant les despeses corrents de les d'inversió.

preus públics, m pl

ES precios públicos, m pl
EN government-regulated fees, n pl
EN public fees, n pl

Preus que fixa el Govern de les Illes Balears per a la prestació de serveis acadèmics de la Universitat de les Illes Balears.

principi de no causar un dany significatiu, m

principi DNSH, m

ES principio de no causar un daño significativo, m

ES principio DNSH, m

EN Do No Significant Harm principle, n

Abbreviation DNSH, n

Conjunt d'objectius ambientals que han de complir les activitats relacionades amb la investigació i la innovació orientats a no causar danys al medi ambient.

Nota 1: Aquests objectius són: mitigació del canvi climàtic, adaptació al canvi climàtic, ús sostenible i protecció de l'aigua i dels recursos marins, transició a l'economia circular, prevenció i control de la contaminació i protecció i restauració de la biodiversitat i l'ecosistema.

Nota 2: La sigla DNSH prové de l'anglès do no significant harm.

principis FAIR, m pl

ES principios FAIR, m pl

EN FAIR principles, n pl

Conjunt de principis encaminats a fer que les dades de les investigacions siguin fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables, i dirigits als productors i editors de dades per promoure l'ús màxim de les dades d'investigació.

Nota: La sigla FAIR prové de l'anglès findability, accessibility, interoperability i reusability.

procediment d’accés, m

ES procedimiento de acceso, m
EN access procedure, n

Conjunt de requisits que els estudiants han de superar per accedir a la universitat. 

procediment d’admissió, m

ES procedimiento de admisión, m
EN admission procedure, n

Conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu l’adjudicació de les places ofertes per cursar ensenyaments universitaris oficials de grau entre els sol·licitants que compleixen els requisits d’accés d’acord amb un ordre de prelació.

programa combinat d’ensenyament oficial, m
Sigla PCEO, m

ES programa combinado de enseñanza oficial, m
Sigla PCEO, m
EN official combined education programme, n
EN double degree programme, n
Abbreviation PCEO, n

Itinerari curricular que condueix a l’obtenció de dos títols oficials alhora.

Nota: Actualment a la UIB es realitza la prova d'aptitud personal per a l'admissió als graus d'Educació Infantil i d'Educació Primària (PAP-EDU).

programa de cooperació, m

ES programa de cooperación, m
EN cooperation programme, n

Programa que crea una col·laboració entre dos o més organismes o dos o més països o organitzacions, amb l'objectiu d'assolir metes de desenvolupament consensuades, i també de contribuir al procés de desenvolupament de les societats de països en vies de desenvolupament.

programa de mobilitat i intercanvi, m

ES programa de movilidad e intercambio, m
EN mobility and exchange programme, n

Programa que ofereix a l’estudiant la possibilitat de fer una part dels estudis en una altra universitat d’arreu del món o pràctiques en empreses en algun país de la Unió Europea. 

projecte, m

ES proyecto, m

EN project, n

Conjunt d'activitats coordinades i controlades amb dates d'inici i d'acabament dutes a terme per assolir un objectiu conforme a uns requisits específics que inclouen les limitacions de temps, de cost i de recursos.

promoció interna, f

ES promoción interna, f

EN internal promotion, n

Modalitat de promoció professional regulada per als funcionaris i per al personal laboral fix amb funcions o llocs propis de personal funcionari, en què es facilita l'accés a llocs de major responsabilitat a persones de la mateixa organització que demostren una capacitat major per cobrir-los.

protecció de dades, f

ES protección de datos, f

EN data protection, n

EN data security, n

Conjunt de mètodes i de tècniques encaminats a millorar la seguretat de les dades amb la finalitat d'evitar-ne la manipulació per persones no autoritzades, la pèrdua o el deteriorament accidental o intencionat.

prova d’accés a la universitat, f
Sigla PAU, f

ES prueba de acceso a la universidad, f
Sigla PAU, f
EN university entrance examinations, n
Abbreviation PAU, n

Examen a què se sotmeten els estudiants que volen accedir a estudis universitaris i en què es valoren els coneixements adquirits en el batxillerat.

prova d'accés per als més grans de 25 anys, f

ES prueba de acceso para mayores de 25 años, f

EN entrance exam for over-25s, n

EN entry for over-25s, n

Prova d'accés a la Universitat que han de superar les persones que tenen més de 25 anys sense cap titulació acadèmica suficient per accedir als ensenyaments universitaris oficials de grau.

prova d’admissió, f

ES prueba de admisión, f
EN admission test, n

Avaluació específica de coneixements i/o competències per incrementar la nota d’admissió o modificar les condicions que estableixen l’ordre de prelació en l’adjudicació de places.

prova d’aptitud personal, f
Sigla PAP, f

ES prueba de aptitud personal, f
Sigla PAP, f

EN aptitude test, n
EN personal aptitude test, n
Abbreviation PAP, n

Prova que han de fer els estudiants per a l’admissió als graus.

Nota: A la UIB actualment es fa la prova d’aptitud personal per a l’admissió als graus d’Educació Infantil i d’Educació Primària (PAP_EDU).

prova de batxillerat per a l’accés a la Universitat, f
Sigla PBAU, f

ES prueba de bachillerato para el acceso a la Universidad, f
Sigla PBAU, f
EN university entrance examination, n
Abbreviation PBAU, n

Prova d’accés que han de realitzar els estudiants amb el títol de batxiller que vulguin accedir als estudis universitaris.

Nota: Els estudiants de cicles formatius de grau superior que vulguin millorar la nota d’admissió es poden examinar de les matèries del bloc d’admissió d’aquesta prova.

prova de nivell, f

ES prueba de nivel, f

EN level test, n

EN placement test, n

Prova que té com a objectiu establir el nivell de llengua dels estudiants o d'altres col·lectius que la realitzen, per poder classificar-los en grups, al més homogenis possible, de manera que cada un rebi l'ensenyament adequat al nivell demostrat.

programa ERASMUS, m

ES programa ERASMUS, M

en ERASMUS Programme, n

Programa l'objectiu del qual és donar suport, a través de l'aprenentatge permanent, al desenvolupament educatiu, professional i personal de les persones en els àmbits de l'educació, la formació, la joventut i l'esport, a Europa i fora del seu territori, i contribuir, així, al creixement sostenible, al treball de qualitat i a la cohesió social, a més d'impulsar la innovació i enfortir la identitat europea i la ciutadania activa.

Nota: ERASMUS prové de l'anglès European Region Action Scheme for the Mobility of University Students.

Q

qualificació, f 
nota, f

ES calificación, f
ES nota, f
EN mark, n

Valoració, quantitativa o qualitativa, d'una assignatura, un examen, un exercici escolar, etc., amb vista a una avaluació educativa.

Nota: Les notes que consten a les actes són numèriques, de 0 a 10, amb un decimal, i es corresponen amb la qualificació qualitativa següent: suspens (0,0-4,9), aprovat (5,0-6,9), notable (7,0-8,9) i excel·lent (9,0-10).

qualificació global, f

ES calificación global, f

EN overall grade, n

EN overall mark, n

Resultat de les qualificacions obtingudes a l'avaluació contínua, que es pot complementar amb un procediment d'avaluació final (examen, treball de curs, activitat pràctica, etc.).

qualificar v tr

ES calificar, v tr

EN to mark, v tr

Posar nota a un examen o a un treball.

R

reconeixement de crèdits, m 

ES reconocimiento de créditos, m
EN credit recognition, n
EN recognised credit transfer, n

Acceptació per una universitat dels crèdits que, havent estat obtinguts en uns ensenyaments oficials, a la mateixa universitat o en una altra, són computats en altres ensenyaments diferents a efectes de l’obtenció d’un títol oficial.

rector -a, m i f

ES rector -ra, m i f
EN Rector, n
EN President, n

EN Vice Chancellor, n

Màxima autoritat acadèmica d’una universitat.

recuperació, f

ES recuperación, f

EN ¹resit (examination), n

EN ²support classes, n

1. Examen que es realitza per aprovar la matèria no aprovada en un altre de precedent.

2. Conjunt de classes o activitats extres que s'ofereixen a l'alumne perquè recuperi el retard que ha sofert en l'adquisició de coneixements.

règim de permanència, f

ES régimen de permanencia, m
EN academic progress regulations, n pl
EN attendance requirements, n

Normativa que regula aspectes com el nombre de crèdits que cal superar cada curs acadèmic, els anys disponibles per acabar els estudis, el nombre mínim i màxim de crèdits de la matrícula de cada curs, el nombre de matrícules de l’estudiant, etc.

reglament acadèmic, m

ES reglamento académico, m 
EN academic regulations, pl n

Reglament que regula aspectes fonamentals de l’ordenació acadèmica, com ara la matrícula, l’organització docent, l’avaluació i la finalització d’estudis mitjançant compensació.

representant sindical, m

ES representante sindical, m

EN union representative, n

Treballador elegit per i entre els treballadors afiliats a un sindicat en una mateixa organització o centre de treball, amb funcions d'acció sindical i promoció i defensa dels drets i els interessos dels seus afiliats.

requisit d’accés, m

ES requisito de acceso, m
EN entry requirement, n

Conjunt de condicions necessàries per cursar ensenyaments universitaris oficials de grau a la UIB que s’han de complir prèviament a l’admissió a la Universitat.

reserva de places, f

ES reserva de plazas, f
EN quota place, n
EN reserved place, n

Dret de l’estudiant, després de ser admès d’acord amb les condicions establertes per la Universitat, de tenir una plaça reservada als estudis sol·licitats.

resolució, f

ES resolución, f

EN decision, n

EN resolution, n

Disposició que afecta individus o situacions singulars.

Nota: Són competents per aprovar-les el Consell Social, el Consell de Govern i el Consell de Direcció, mitjançant el Rector, el vicerector competent o el Secretari General.

retribució bàsica, f

ES retribución básica, f

EN basic remuneration, n

Retribució que es reconeix legalment a tots els funcionaris públics d'acord amb el grup de titulació que els correspon i la seva antiguitat al servei.

Nota: Les retribucions bàsiques són el sou, els triennis i la part corresponent de les pagues extraordinàries.

  

A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-K-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-U-V-W-X-Y-Z

S

semestre, m

ES semestre, m
EN semester, n

Espai de temps durant el qual s’imparteix un nombre determinat d’assignatures.

Nota: El curs acadèmic és de dos semestres. Generalment cada semestre consta de 5 assignatures de 6 crèdits.

seminari, m

ES seminario, m

EN seminar, n

Tècnica de dinàmica de grups, generalment reduïts, que consisteix en unes sessions de treball en què el grup investiga un tema sota el guiatge d'un professor o un expert.

seu electrònica, f

ES sede electrónica, f
EN e-services portal, n
EN digital services portal, n

Web que dona accés, a través de la xarxa de telecomunicacions, a la informació, els serveis i els tràmits electrònics gestionats i administrats per la UIB, i que suposa un punt d’accés per a la comunitat universitària, els ciutadans, les empreses i les administracions publiques.

Nota: Els tràmits administratius realitzats mitjançant la seu electrònica tenen la mateixa validesa que si es fan presencialment.

sexenni, m

ES sexenio, m

EN six-year seniority bonus, n

Complement salarial que perceben els membres de la carrera docent universitària per períodes complets de sis anys d'antiguitat i que atorga l'ANECA com a reconeixement a la tasca investigadora.

signatura electrònica, f

signatura digital, f

ES firma electrónica, f

EN digital signature, n

EN electronic signature, n

Conjunt de dades en forma electrònica consignades juntament amb altres o que hi estan associades i poden ser utilitzades com a mitjà d'identificació del signant.

Nota: Aquesta signatura implica l'existència d'un certificat oficial emès per un organisme o institució que valida la signatura i la identitat de la persona que signa.

simposi, m

simpòsium, m

ES simposio, m

EN symposium, n

Reunió d'un grup reduït d'especialistes en una matèria per tractar qüestions relacionades amb la seva activitat i treure'n conclusions.

síndic -a de greuges, m i f

ES defensor -ra universitario -ria, m i f
EN Ombudsperson, n

Persona encarregada de defensar i protegir els drets i els interessos legítims de tots els membres de la comunitat universitària.

situació administrativa, f

ES situación administrativa, f

EN administrative status, n

Conjunt de drets, deures i obligacions aplicables al personal funcionari en cada moment de la seva relació amb l'Administració.

situació de servei en altres administracions públiques, f

ES situación de servicio en otras administraciones públicas, f

EN service status at other public administrations, n

Situació administrativa d'un funcionari de carrera que, en virtut de processos de transferècia o pels procediments de provisió de llocs de treball, obtingui destinació en una Administració pública diferent.

situació de serveis especials, f

ES situación de servicios especiales, f

EN special service status, n

Situació administrativa del funcionari que cessa temporalment en el seu lloc de treball per desenvolupar càrrecs o funcions rellevants de caràcter públic.

Nota: Es declara en serveis especials els funcionaris que accedeixen a un càrrec polític, sigui per elecció o per nomenament, com ara membre d'un parlament, d'un govern o d'una Administració local.

societat de la informació, f

ES sociedad de la información, f

EN knowledge society, n

EN information society, n

Societat que es caracteritza per les noves formes d'organitzar el treball, l'educació, la cultura, les transaccions econòmiques i la comunicació entre les persones, a partir del desenvolupament i la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació.

situació en comissió de serveis, f

ES situación en comisión de servicios, f

EN on secondment status, n

Situació administrativa temporal d'un funcionari públic quan, per necessitats dels serveis urgents i inajornables, ha d'ocupar  un lloc vacant diferent del que ocupava.

Nota: Pot ser voluntària o forçosa.

situació en excedència voluntària, f

ES situación en excedencia voluntaria, f

EN leave of absence status, n

Situació administrativa d'un funcionari que significa el cessament temporal de la relació de treball, a petició seva i sense dret a percebre cap tipus de retribució.

situació en servei actiu, f

ES situación en servicio activo, f

EN active service status, n

Situació administrativa d'una persona que presta serveis en la condició de funcionari públic en qualsevol Administració o organisme públic o entitat en què es troba destinada i no li correspon quedar en una altra situació.

Nota: Es troba en situació de servei actiu el funcionari que ocupa una plaça dotada pressupostàriament i desenvolupa un lloc de treball, el funcionari que es troba en situació de disponibilitat i espera d'una destinació, el que està en comissió de serveis i el que gaudeix de llicències o permisos que comporten reserva de lloc de treball.

situació en suspensió de funcions, f

ES situación en suspensión de funciones, f

EN on suspension status, n

Situació administrativa en la qual un funcionari que ha estat sancionat arran de la instrucció d'un expedient disciplinari o un procediment judicial queda privat temporalment de l'exercici de les seves funcions.

solucionari, m

ES solucionario, m

EN answer key, n

EN scoring key, n

Llibre, part d'un llibre o guia on consten les solucions dels problemes, exercicis, treballs o exàmens duts a terme pels alumnes.

suplement europeu al títol, m
Sigla SET, m

ES suplemento europeo al título, m
Sigla SET, m
EN European Diploma Supplement, n
Abbreviation SDS, n

Annex incorporat a un títol oficial que proporciona una descripció de la naturalesa, el nivell, el context, el contingut i l’estatus dels estudis superats.

Nota: El suplement europeu al títol facilita la transparència internacional i el reconeixement acadèmic i professional de les qualificacions.

suspendre, v tr

ES suspender, v tr

EN fail, to, v tr

Rebre la qualificació de suspens en un examen, un curs, un treball, etc.

T

targeta universitària, f

ES tarjeta universitaria, f

EN university ID card, n

Targeta que identifica tots els membres de la comunitat universitària i que permet accedir a una gran varietat de serveis, com ara el control de pas a determinats espais del campus amb accés restringit, control de presència per al PAS, gestió de préstecs bibliotecaris, obtenció de descomptes en botigues generalment associades a la Universitat, etc.

tauler electrònic oficial, m

Sigla TEO, m

ES tablón electrónico oficial, m

Sigla TEO, m

EN official e-noticeboard, n

Abbreviation ENB, n

Servei de la seu electrònica en la qual es publiquen les resolucions i els actes administratius que, conforme a l'article 45 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i d'acord amb la normativa pròpia reguladora de cada procediment, són objecte de publicació.

taxa acadèmica, f

ES tasa académica, f
EN academic fee, n

Import que ha de pagar un alumne a una universitat, que correspon al preu de la matrícula del curs i el cost de la docència que rebrà.

Nota: L’import depèn del fet si l’alumne es matricula a estudis oficials o no, o si la universitat és pública o privada.

taxes administratives, f pl

ES tasas administrativas, f pl
EN administrative fees, n pl

Import que ha de pagar un estudiant per cursar els estudis universitaris oficials, per inscriure’s a proves d’avaluació o per sol·licitar l’expedició de documents academicoadministratius oficials.

temari, m

ES temario, m

EN syllabus, n

Conjunt de temes de què consta una assignatura, un curs, un examen, etc.

tesi doctoral, f

ES tesis doctoral, f

EN doctoral thesis, n

EN PhD thesis, n

Treball original d'investigació en qualsevol àmbit de coneixement elaborat pel doctorand sota la direcció d'un doctor amb experiència investigadora acreditada i presentat pel doctorand a la facultat universitària corresponent.

títol de grau, m

ES título de grado, m
EN bachelor’s degree, n

Títol que s’obté després de cursar i aprovar els estudis de grau.

títol de màster, m

ES título de màster, m
EN master’s degree, n

Títol que s’obté després de cursar i aprovar els estudis de màster.

títol de postgrau, m 

ES título de posgrado, m
EN postgraduate degree, n
EN postgraduate qualification, n

Títol que s’obté després de cursar i aprovar els estudis de postgrau.

títol propi, m 

ES título propio, m
EN (name of university)-specific degree, n

Títol acadèmic expedit per una universitat i només reconegut per aquesta, que acredita la superació d'un cicle d'estudis determinat que la universitat incorpora a la seva oferta acadèmica.

titulació conjunta, f

ES titulación conjunta, f

EN joint degree, n

Titulació amb programes d'estudis oferts en col·laboració per dues o més institucions d'educació superior de diferents comunitats o països que es basen en un pla d'estudis únic, dissenyat conjuntament, amb els crèdits específics que imparteix cada institució i que queda reflectit en un conveni de col·laboració.

tram de recerca, m

ES tramo de investigación, m

EN research activity period, n

Període d'investigació de sis anys naturals o fraccions anuals iguals o superiors a vuit mesos que poden ser consecutius o no.

transferència de coneixement, f

Sigla TC, f

ES transferencia de conocimiento, f

Sigla TC, f

EN knowledge transfer, n

Abbreviation KT, n

Procés pel qual les institucions universitàries transmeten a altres àmbits de la societat el coneixement derivat de la recerca, amb l'objectiu d'assegurar que els avenços científics i tecnològics arribin a un major nombre d'usuaris per poder desenvolupar-los i explotar-los en futurs productes, aplicacions, serveis, etc.

transferència de resultats, f

ES transferencia de resultados, f

EN transfer of results, n

EN Procés col·laboratiu que permet que una universitat o una entitat  que treballa en R+D comparteixi els resultats amb unes altres perquè en treguin profit.

trasllat d’expedient, m

ES traslado de expediente, m
EN academic record transfer, n

Procediment administratiu que es realitza quan un estudiant, havent començat estudis universitaris en un centre, decideix continuar-los o començar-ne de nous en un altre centre universitari.

treball de fi de grau, m
Sigla TFG, m

ES trabajo de fin de grado, m
Sigla TFG, m
EN bachelor’s thesis, n

Treball que l’estudiant de grau ha d’elaborar i defensar durant el quart curs de la titulació per obtenir el títol de grau, per a la matrícula del qual haurà d’haver superat la totalitat dels crèdits de les matèries de formació bàsica.

Nota: El TFG ha de tenir una extensió mínima de 6 crèdits i màxima de 18.

treball de fi de màster, m
Sigla TFM, m

ES trabajo de fin de máster, m

Sigla TFM, m
EN master’s thesis, n

Treball que l’estudiant de màster ha d’elaborar i defensar públicament a la fase final del pla d’estudis per obtenir el títol de màster, orientat a l’especialització professional o a la investigació, d’acord amb els continguts del pla d’estudis del màster.

Nota: El TFM ha de tenir una extensió mínima de 6 crèdits i màxima de 30.

treball en equip, m

treball en grup, m

ES trabajo en equipo, m

ES trabajo en grupo, m

EN group work, n

EN teamwork, n

Sistema d'organitzar les activitats d'aprenentatge a l'aula, en què els alumnes es divideixen en grups per dur a terme un exercici o treball determinat, amb l'objectiu principal d'augmentar la interacció que es produeix entre iguals durant la realització de les tasques en col·laboració.

treball en parelles, m

ES trabajo en parejas, m

EN pair work, n

Sistema d'organitzar les activitats d'aprenentatge a l'aula, en què els alumnes d'un grup treballen den dos en dos per dur a terme un exercici o treball determinat, amb l'objectiu principal d'augmentar la interacció que es produeix entre iguals durant la realització de les tasques en col·laboració.

tutoria, f 

ES tutoría, f
EN tutoring, n

Procés d'acompanyament personalitzat, de professor i alumne, que té com a objectiu millorar el rendiment acadèmic, solucionar problemes acadèmics i desenvolupar hàbits d'estudi i de treball.

tutoritzar, v tr

ES tutorizar, v tr

EN tutor, to, v tr

Orientar o supervisar, un tutor, un curs, una matèria o un treball d'un alumne o d'un grup d'alumnes.

U

UIBdigital, m 

ES UIBdigital, m
EN UIBdigital, n

Portal amb accés personalitzat que la UIB posa a l’abast de tota la comunitat universitària i que permet accedir als serveis telemàtics de la Universitat, amb l’objectiu d’agilitar els tràmits amb l’Administració de la UIB.

unitat bàsica, f

ES unidad básica, f

EN basic unit, n

Unitat constituïda per a la defensa universitària i d'inspecció de serveis, així com serveis de salut i acompanyament psicològic i serveis d'orientació professional dotats dels recursos humans i econòmics suficients.

unitat d'igualtat, f

ES unidad de igualdad, f

EN equality unit, n

Unitat bàsica encarregada d'assessorar, coordinar i avaluar la incorporació transversal de la igualtat entre les dones i els homes en el desenvolupament de les polítiques universitàries, així com incloure la perspectiva de gènere en el conjunt d'activitats i funcions de la universitat.

Nota: Correspon als estatuts de la universitat establir-ne el règim de funcionament.

unitat de diversitat, f

ES unidad de diversidad, f

EN diversity unit, n

Unitat bàsica encarregada de coordinar i incloure de manera transversal el desenvolupament de les polítiques universitàries d'inclusió i antidiscriminació en el conjunt d'activitats i funcions de la universitat.

Nota 1: Correspon als estatuts de la universitat establir-ne el règim de funcionament.

Nota 2: Aquesta unitat ha de disposar d'un servei d'atenció a la discapacitat.

unitat didàctica, f

ES unidad didáctica, f

EN teaching unit, n

Planificació de les activitats d'aprenentatge en relació amb la resta d'elements de la programació docent: objectius, competències, continguts, metodologia i avaluació.

universitat privada, f

ES universidad privada, f

EN private university, n

Universitat que no rep finançament públic, sinó que es finança amb els seus propis ingressos, que solen provenir de matrícules, donacions de particulars o de patents registrades pels seus investigadors i, per tant, no està sotmesa al control de cap govern.

universitat pública, f

ES universidad pública, f

EN public university, n

Universitat que es finança fonamentalment amb fons públic i que s'estructura com una administració.

V 

valors, m pl

ES valores, m pl

EN values, n pl

Conjunt de principis universals pels quals es regeix la comunitat universitària i que serveixen de guia per saber com actuar i en quines habilitats educar.

vicerector -a, m i f

ES vicerrector -ra, m i f
EN vice-rector, n
EN vice-president, n

Persona que té per missió assistir el Rector en el govern de la Universitat coordinant i dirigint les activitats que li assigni i exercir la representació del Rector quan li sigui delegada.

videoconferència, f

ES videoconferencia, f

EN videoconferencing, n

Servei multimèdia que permet la interacció entre persones o grups de treball físicament allunyats, generalment a través d'Internet, de manera que els participants es poden veure i parlar entre ells.

visió, f

ES vision, f

EN vision, n

Descripció de la situació ideal a què aspira arribar en el futur, més o menys llunyà, una organització, que s'utilitza com a instrument de la planificació estratègica.

W

www.uib.cat, m

ES www.uib.cat, m
EN www.uib.cat, n

Domini a partir del qual es pot accedir al web corporatiu oficial de la Universitat de les Illes Balears en la seva versió «.cat».

Nota: També s’hi pot accedir a través de les extensions de domini «.eu» i «.es».

Darrera actualització: gener de 2024