A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-K-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-U-V-W-X-Y-Z 

A

Acadèmic, m

ES Acadèmic, m
EN Acadèmic, n

Eina de gestió administrativa amb què els estudiants poden matricular-se, consultar la matrícula, modificar-la, gestionar-ne els pagaments o consultar l’expedient i l’horari.

accés, m

ES acceso, m
EN access, n
EN entry, n

Dret de totes les persones d’accedir als estudis universitaris en els termes establerts a l’ordenament jurídic.

acció formativa, f

Procés constituït per un conjunt d'activitats educatives que es duen a terme per aconseguir els objectius fixats en un pla de formació.

acció tutorial, f

Acció orientadora per a un alumne duta a terme per qualsevol dels seus professors que contribueix a potenciar-ne el desenvolupament personal —maduresa, autonomia i capacitat de prendre decisions coherents i responsables—, al seguiment del seu procés d'aprenentatge i a l'orientació escolar, acadèmica i professional.

acollida, f

acolliment, m

ES acogida, f
EN welcome, n

Rebuda d’un nou estudiant a la Universitat.

Nota: Generalment es fan activitats per informar i orientar els estudiants nous sobre el funcionament de la Universitat en els aspectes que els afecten, a més d’activitats de benvinguda organitzades per les facultats i les escoles.

acreditació, f

Procés orientat a comprovar els requisits que ha de complir una persona, un professional de l'educació o una institució educativa per aconseguir un reconeixement.

acta, f

ES acta, f
EN exam record, n
EN examination results, n

Document formal en què es fan constar les qualificacions obtingudes en un examen per cadascun dels alumnes.

acta única, f

ES acta única, f
EN single record, n

Acta que gestiona Acadèmic en la qual s’inclouen tots els estudiants matriculats en el moment de generar-la i que recull les qualificacions definitives de tots els estudiants.

Nota: L’acta única a Acadèmic apareix amb la denominació d’«avaluació única».

acte acadèmic, m

Acte promogut i organitzat de manera oficial per qualsevol òrgan de govern de la universitat, tot i que se celebri en instal·lacions o dependències externes.

acte administratiu, m

Declaració unilateral de voluntat, de judici, de coneixement o de desig feta per l'Administració en l'exercici de les seves funcions.

acte d'investidura de doctor honoris causa, m

Acte acadèmic solemne en què es concedeix la màxima distinció acadèmica de la universitat a persones rellevants i que destaquin en el camp de la recerca o la docència, en el conreu de les arts i de les lletres, o bé en aquelles activitats que tinguin una repercussió notòria i important des del punt de vista universitari en els terrenys acadèmic, científic, artístic o cultural, tecnològic i social.

Nota: El Consell de Govern determina mitjançant el reglament corresponent el règim jurídic per conferir el títol de doctor honoris causa.

acte d'obertura de l'any acadèmic, m

Acte acadèmic solemne pel qual es declara inaugurat oficialment l'any acadèmic.

acte de graduació de graus, m

Acte acadèmic anual de reconeixement als estudiants que han completat amb èxit els requisits acadèmics d'un pla d'estudis conduent a un títol de grau.

acte de reconeixement de doctors, m

Acte pel qual es reconeix públicament l'esforç realitzat a les persones que han acabat amb èxit la tesi doctoral.

adaptació acadèmica, f

ES adaptación académica, f
EN academic adaptation, n

Estratègia educativa, generalment dirigida a estudiants amb necessitats educatives especials, que consisteix en l’adequació del currículum d’un determinat nivell educatiu amb la finalitat que determinats objectius o continguts siguin més accessibles a les necessitats d’aquests estudiants.

adaptació de l’avaluació, f

ES adaptación de la evaluación, f
EN assessment adaptation, n

Ajustament en el format d’una prova d’un estudiant, amb la finalitat de respondre a les seves necessitats educatives especials.

Nota: En són exemples proporcionar un examen amb la lletra més grossa o permetre disposar d’un temps addicional per completar la prova.

adjudicació de plaça,f

ES adjudicación de plaza, f
EN place assignment/allocation, n

Concessió d’una plaça a un estudiant, després de superar els criteris acadèmics establerts per la Universitat per obtenir-la.

administració electrònica, f

Sistema de l'Administració pública en què s'utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació per reforçar les polítiques públiques, facilitar les gestions als ciutadans, agilitar la tramitació d'expedients, estalviar costs, suprimir barreres territorials i potenciar la igualtat i establir una comunicació bidireccional amb els administrats.

admissió, f

ES admisión, f
EN admission, n

Adjudicació de les places ofertes per cursar ensenyaments universitaris de grau entre els sol·licitants que compleixen els requisits d’accés.

alumne -a a temps parcial, m i f

ES alumno -na a tiempo parcial, m i f
EN part-time student, n

Estudiant que té reconeguda aquesta situació perquè, ateses les seves condicions, no pot cursar els estudis amb la mateixa dedicació que un estudiant a temps complet.

alumne -a de mobilitat, m i f

alumne -a de nou ingrés, m

ES alumno -na de nuevo ingreso, m
EN new student, n

Estudiant admès en un any acadèmic determinat i que es matricula o té crèdits reconeguts per primera vegada en els estudis que comença.

alumne -a amb altes capacitats intel·lectuals, m i f

Alumne amb un potencial intel·lectual i una capacitat per a l'aprenentatge molt superior a la mitjana de la seva edat.

Nota: Es tracta d'una denominació genèrica que inclou diferents tipus d'alumnes, entre els quals els superdotats i el que tenen talents específics simples o complexos o precocitat intel·lectual.

alumne -a amb necessitats educatives especials, m i f

Alumne amb unes necessitats d'atenció educativa extraordinàries, temporals o permanents, que presenta un desavantatge o una dificultat per a l'aprenentatge respecte de la resta d'alumnes i necessita atenció per arribar al desenvolupament educatiu de manera òptima.

ampliació de matrícula, f 

ES ampliación de matrícula, f
EN extended enrolment, n
EN extended registration, n
EN addition of courses, n

Període durant el qual un estudiant pot incorporar noves assignatures a la matrícula.

Nota: Els terminis d’ampliació de matrícula els fixa o bé el centre responsable de cada titulació o bé el vicerectorat competent en matèria d’ordenació acadèmica.

anglès B2, m

ES inglés B2, m
EN English B2, n

Nivell d’anglès necessari que els estudiants hauran d’assolir per a l’obtenció del títol de grau.

anul·lació de matrícula, f

ES anulación de matrícula, f
EN enrolment cancellation, n

Sol·licitud de baixa d’una o diverses assignatures o bé de totes les assignatures.

Nota: Es diu «anul·lació parcial de matrícula» quan la baixa sol·licitada afecta una o diverses assignatures; es diu «anul·lació total de matrícula» quan la baixa sol·licitada afecta totes les assignatures.

any sabàtic, m

Llicència amb sou d'un any que concedeixen algunes universitats als professors, amb finalitats científiques i de recerca.

aprenentatge, m

Procés d'adquisició de coneixements, habilitats, trets o pautes culturals com a conseqüència de l'estudi, l'experiència o l'ensenyament.

aprenentatge presencial, m

Aprenentatge en què l'accés a les activitats i els continguts formatius té lloc en un mateix espai físic que comparteixen docents i estudiants.

aprenentatge semipresencial, m

Aprenentatge en què es combinen sessions d'aprenentatge presencial amb sessions d'aprenentatge a distància.

aprovar, v tr

Obtenir la qualificació d'aprovat en una assignatura o examen, un curs, etc.

article científic, m

Informe escrit i publicat, prèviament seleccionat amb criteris de qualitat, que descriu resultats originals d'una investigació.

assegurança escolar, f

ES seguro escolar, m 
EN school insurance, n

Contracte pel qual s'estableix, a canvi d'una quantitat econòmica, la cobertura de les despeses d'accident, malaltia o responsabilitat civil d'un alumne o d'un grup d'alumnes d'un centre educatiu.

assignatura, f

ES asignatura, f 
EN subject, n

Matèria que conforma un programa que ha de ser ensenyat per un professor dins un període de temps determinat i que forma part d'un pla d'estudis.  

assignatura convalidada, f

ES asignatura convalidada, f
EN validated subject, n

Assignatura validada acadèmicament cursada i aprovada en un altre país o en una altra institució o facultat.

assignatura de formació bàsica, f 

ES asignatura de formación básica, f
EN basic training subject, n

Assignatura de caràcter general d'una branca de coneixement i no necessàriament específica d'una titulació.

Nota: Cada títol de grau ha de contenir almenys 60 crèdits en formació bàsica. Aquests crèdits han de ser reconeguts sempre entre els diversos títols de grau de la mateixa branca de coneixement.

assignatura de lliure configuració, f 
assignatura de lliure elecció, f

ES asignatura de libre configuración, f
ES asignatura de libre elección, f
EN free-elective subject, n

Assignatura no sempre relacionada amb el pla d'estudis que un estudiant universitari pot cursar per completar els crèdits requerits, a la universitat on està matriculat, en una altra universitat o en una empresa amb la qual la universitat tingui signat algun programa de col·laboració o conveni.

assignatura obligatòria, f

ES asignatura obligatoria, f
EN compulsory subject, n

Assignatura de contingut específic d'una titulació que correspon a les competències específiques del títol, i que l'alumne té l'obligació de cursar per completar els crèdits requerits.

assignatura optativa, f

ES asignatura optativa, f
EN optional subject, n

Assignatura establerta lliurement per cada universitat dins un pla d'estudis, que l'alumne té l'opció de cursar per completar els crèdits requerits.

assignatura presencial, f

Assignatura en què els professors imparteixen més del 70 per cent de la docència en presència dels estudiants.

assignatura semipresencial, f

Assignatura en què la docència s'imparteix de forma repartida amb la presència i la no presència dels estudiants, de manera que la presència representi entre el 25 i el 70 per cent del total.

assignatura troncal, f 

ES asignatura troncal, f
EN core subject, n

Assignatura d’un pla d'estudis que inclou els continguts bàsics d'una titulació oficial i que l'alumne ha de cursar obligatòriament per completar els crèdits requerits.

auditoria, f

Inspecció, interna o externa, dels diferents processos acadèmics o de gestió.

aula, f

Espai d'un centre educatiu on els professors imparteixen classes.

Aula digital, f

ES Aula digital, f
EN Aula digital, n

Eina de suport a la docència que permet al docent posar a disposició dels estudiants materials educatius per a l’estudi, com ara continguts bàsics, materials complementaris, activitats d’avaluació, exercicis d’autoavaluació, etc., i usar una sèrie de funcionalitats de la plataforma que facilitin la interacció amb els estudiants o la realització d’activitats d’aprenentatge.

automatrícula, f

ES automatrícula, f
EN (online) self-enrolment, n
EN (online) self-registration, n

Procés mitjançant el qual l’estudiant formalitza la seva pròpia matrícula des de qualsevol ordinador connectat a Internet.

autonomia universitària, f

Capacitat distintiva de les universitats fonamentada en el principi de llibertat acadèmica que es manifesta en les llibertats de càtedra, d'investigació i d'estudi.

Nota: D'acord amb la llei, l'autonomia universitària implica elaborar normatives internes de la universitat, triar-ne els òrgans de govern i representació, crear estructures de recerca i docència pròpies, elaborar plans d'estudis i recerca, seleccionar, formar i promoure el seu personal, establir normes d'accés i de permanència dels estudiants, expedir títols oficials i propis, elaborar els seus pressuposts i gestionar els seus béns, i establir les seves relacions de llocs de treball i les relacions amb altres institucions.

avaluació, f 

ES evaluación, f
EN assessment, n

Etapa del procés educatiu que té per finalitat comprovar de quina manera s’han assolit els objectius pedagògics proposats.

avaluació complementària, f

Avaluació que es durà a terme en acabar cada semestre i en la qual es podran programar tant les recuperacions de les activitats de l'avaluació contínua no superades o no realitzades com els exàmens o les proves de l'avaluació final.

avaluació contínua, f 
avaluació continuada, f

ES evaluación continua, f
EN continuous assessment, n

Avaluació educativa, realitzada de forma continuada al llarg de tot el procés educatiu, que permet informar els alumnes i els professors del nivell d'aprenentatge, de les competències adquirides respecte dels objectius plantejats i de les dificultats d'aprenentatge de cada alumne.

Nota: El procediment d’avaluació contínua s’ha de basar, com a mínim, en proves parcials realitzades al llarg del curs, treballs o projectes, informes o memòries de pràctiques i proves d’execució de tasques, entre d’altres. Almenys el 50 per cent de la qualificació final d’una assignatura ha de dependre d’un procediment d’avaluació contínua.

avaluació extraordinària, f

ES evaluación extraordinaria, f
EN extraordinary assessment, n

Avaluació suplementària programada fora del període docent d’impartició d’una assignatura.

avaluar, v tr

Identificar i verificar els coneixements, les aptituds i el rendiment dels alumnes amb la finalitat d'observar i analitzar com avancen els processos d'aprenentatge.

 

B

batxillerat, m

Etapa que s'inicia en acabar l'educació secundària obligatòria i cursen els estudiants que tenen entre 16 i 18 anys, els quals, un cop superada, obtenen el títol de batxiller.

Nota: El batxillerat capacita els estudiants per a l'accés a la universitat a través de la prova de batxillerat per a l'accés a la Universitat (PBAU).

beca, f

ES beca, f 
EN grant, n

Ajut econòmic que rep una persona per dur a terme uns estudis o una investigació, generalment atenent les circumstàncies socioeconòmiques o l'aprofitament acadèmic del sol·licitant.

beca de col·laboració, f

ES beca de colaboración, f
EN collaboration grant, n

Beca dirigida a estudiants universitaris perquè puguin desenvolupar una sèrie d'activitats en un departament o un servei d'una universitat.

becari -ària, m i f 

ES becario -ria, m i f
EN grantholder, n

Estudiant o investigador que gaudeix d’una beca.

bonificació, f

ES bonificación, f
EN discount, n

Deducció que s'aplica a l'import de matrícula, sempre que l'estudiant acrediti les condicions que li requereixen.

Nota: Condicions de bonificació: becari del Ministeri d’Educació, família nombrosa general, família nombrosa especial, etc.

branca de coneixement, f

ES rama de conocimiento, f
EN branch of knowledge, n

Cadascuna de les cinc branques en què s’estructuren els estudis en l’espai europeu d’educació superior: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques, i enginyeria i arquitectura.

Butlletí Oficial de l'Estat, m

Sigla BOE, m

Mitjà oficial de publicació de l'Estat espanyol de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

 

C

Campus Extens, m

ES Campus Extens, m
EN Campus Extens (Distance Learning), n

Servei d’ensenyament en línia al qual tenen accés professors i alumnes de la UIB amb l’ajut de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb una oferta d’estudis progressiva i en constant desenvolupament, que permet competir amb les universitats europees i iberoamericanes.

carrera investigadora, f

Procés que consta de quatre etapes: la formació predoctoral, la formació postdoctoral, la preconsolidació i la consolidació dels investigadors, i les proveeix dels instruments que permeten i afavoreixen el desenvolupament de la carrera.

Nota: Aquest procés afavoreix la mobillitat del personal investigador entre països i entre l'àmbit acadèmic i el sector empresarial.

centre adscrit, m

ES centro adscrito, m
EN affiliated centre, n

Centre de titularitat pública o privada que, mitjançant una adscripció, imparteix estudis conduents a l’obtenció de títols de caràcter oficial i amb validesa en tot el territori de l’Estat amb l’autorització de la universitat i sota el seu control acadèmic.

centre universitari municipal, m

ES centro universitario municipal, m
EN city universitary centre, n

Centre creat en col·laboració amb els ajuntaments amb l'objectiu de posar a l'abast dels estudiants universitaris, preuniversitaris i de la societat en general, unes instal·lacions on poder informar-se de l'àmplia oferta universitària, organitzar activitats educatives i culturals, etc.

cerimònia de graduació, f

Cerimònia oficial que clausura el curs acadèmic i serveix de reconeixement als estudiants que han completat els requisits acadèmics d'un pla d'estudis, generalment d'un grau.

certificat acadèmic personal, m 

ES certificado académico personal, m
EN personal academic transcript, n

Document a través del qual es reconeix el caràcter oficial de l'expedient acadèmic d'un estudiant o titulat, d'acord amb les dades que figuren als arxius de la universitat.

Nota: Conté les dades personals, les dades d’accés, les dades de la titulació, les assignatures superades (tipologia, qualificació i convocatòria d’avaluació) i la distribució dels crèdits, d’acord amb el pla d’estudis i el grau d’assoliment.

certificat supletori del títol, m

ES certificado supletorio del título, m
EN provisional degree certificate, n

Document que substitueix provisionalment el títol definitiu, amb el mateix valor que aquest a efectes legals, fins que el títol definitu no s’hagi expedit.

classe magistral, f

lliçó magistral, f

Sessió expositiva sobre un tema, impartida oralment per un professor sense la participació dels alumnes.

claustre de professors, m

Òrgan de participació dels professors en el govern del centre educatiu, amb la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i, si escau, decidir sobre tots els aspectes acadèmics del centre.

claustre universitari, m

Òrgan màxim de representació i control d'una universitat format pel Rector, que el presideix, i per membres representants del personal docent i investigador, estudiants i personal d'administració i serveis, que es regeix per uns Estatuts que n'estableixen la composició, l'organització i les normes de funcionament.

Nota: Li correspon elaborar, modificar i, si escau, desenvolupar els Estatuts, controlar la gestió dels càrrecs i els òrgans de govern de la Universitat, aprovar les línies generals d'actuació de la Universitat i, en circumstàncies extraordinàries, convocar eleccions al càrrec de Rector.

coautor -a, m i f

Autor que treballa o ha treballat amb d'altres en una mateixa obra.

coautoria, f

Creació d'una obra compartida entre dos o més autors.

cofinançament, m

Dotació econòmica complementària que, generalment, prové d'una altra institució, necessària per desenvolupar projectes R+Dm, congressos, per adquirir material, etc.

coincidència de dates, f

ES coincidencia de fechas, f
EN clashing dates, n pl
EN overlapping dates, n pl

Coincidència d’exàmens de dues assignatures de la mateixa titulació o programa combinat quan entre l’acabament d’un examen i l’inici del següent hi ha menys de tres hores de separació, pel que fa als períodes d’avaluació complementària i extraordinària de les assignatures de grau i màster.

comissió de garantia de qualitat, f

Sigla CGQ, f

Comissió de cada servei o unitat permanent que vetlla per la qualitat del servei o unitat i per la millora contínua de la institució.

competència, f

ES competencia, f  
EN competence, n

Manifestació de la capacitat resultant de l'ús eficaç d'un conjunt de recursos interns o externs en situacions autèntiques d'aprenentatge o en un context professional.

Nota: Es tracta d’una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivacions, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament necessaris per aconseguir una acció eficaç.

competència específica, f 

ES competencia específica, f
EN specific competence, n

Competència pròpia d'una professió o àmbit de coneixement concret, que suposa la capacitat d'aplicar les habilitats i els coneixements a noves situacions dins la mateixa professió o el mateix àmbit de coneixement.

competència general, f 
competència genèrica, f 
competència transversal, f

ES competencia general, f
ES competencia genérica, f 
ES competencia transversal, f
EN general competence, n
EN generic competence, n

Competència necessària per al desenvolupament vital de la persona que és compartida per diferents professions o per diversos àmbits del coneixement.

comunicació científica, f

Transmissió pública de la ciència, del nou coneixement generat, que es desenvolupa en dos àmbits: la difusió de la ciència entre els científics i, posteriorment, la difusió a l'opinió pública.

condicions de matrícula, f pl

ES condiciones de matrícula, f pl
EN enrolment terms and conditions, n pl

Conjunt de condicions que accepta l’estudiant i assumeix la normativa que ha de complir per rebre de la Universitat els serveis acadèmics i administratius. A més, s’indica quina cessió de dades autoritza i, en casos concrets, si autoritza la Universitat a consultar el certificat negatiu de delictes sexuals.

congrés, m

Reunió d'un grup d'especialistes en una matèria per tractar qüestions relacionades amb la seva activitat i treure'n conclusions en diverses jornades de treball.

consell d’estudiants, m 

ES consejo de estudiantes, m
EN academic council, n

Màxim òrgan amb caràcter independent de representació estudiantil en l'àmbit universitari, encarregat de canalitzar i coordinar aquesta representació a la universitat.

convalidació, f

ES convalidación, f
EN equivalence, n
EN validation, n

Procés administratiu pel qual una institució educativa reconeix una formació adquirida i acreditada en una altra institució educativa i hi dona els mateixos efectes acadèmics i professionals.

conveni de recerca, m

Document legal que detalla les obligacions de dues o més parts en el transcurs d'un projecte de recerca.

convocatòria d’admissió, f

ES convocatoria de admisión, f
EN admission call, n

Procediment a través del qual s’ofereixen una sèrie de places d’estudis de grau i s’adjudiquen d’acord amb un procediment d’admissió.

convocatòria d'examen, f

ES convocatoria de examen, f
EN examination session, n
EN examination sitting, n

Escrit mitjançant el qual es convoquen els alumnes en un dia, un lloc i una hora concrets per presentar-se a una prova d’avaluació d’una assignatura.

cooperació universitària al desenvolupament, f

SiglaCUD, f

Contribució de la Universitat al desenvolupament humà de les societats des de la docència i la recerca, amb la missió de facilitar l'accés a l'ensenyament superior a totes les persones, treballant per la igualtat entre elles.

corregir, v tr

Marcar els errors dels exàmens o treballs dels alumnes, generalment per posar una qualificació.

credencials UIB, f pl

ES credenciales UIB, f pl
EN UIB credentials, pl n

Credencials corporatives que s’obtenen a través de la Unitat d’Atenció a l’Alumne, que consisteixen en un nom d’usuari i una clau d’accés i que serveixen per accedir als serveis telemàtics que ofereix la plataforma UIBdigital, com la preinscripció i la matrícula als estudis universitaris.

Nota: Els estudiants que es presenten a les PBAU necessiten també aquestes credencials per fer-ne els tràmits: matrícula, pagament, consulta del lloc dels exàmens, consulta de les notes, etc.

crèdit ECTS, m
crèdit europeu, m

ES crédito ECTS, m
ES crédito europeo, m
EN ECTS credit, n

Unitat de valoració de l'activitat acadèmica total de l’alumne, expressada en hores, que inclou tant les classes teòriques i pràctiques com l'esforç dedicat a l'estudi, la preparació i la realització d'exàmens.

Nota 1: El crèdit ECTS estructura i organitza els currículums d'acord amb el sistema europeu de transferència de crèdits. Un crèdit europeu equival a 25 hores de treball de l’alumne.

Nota 2: La sigla ECTS prové de l’anglès European Credit Transfer System.

D

degà -ana, m i f 

ES decano -na, m i f
EN Dean, n

Docent que exerceix la direcció d'una facultat, la representa davant l'administració educativa i coordina les funcions i activitats que s'hi desenvolupen.

delegació d’estudiants, f 

ES delegación de estudiantes, f
EN student delegation, n

Agrupació d'alumnes dels mateixos estudis o facultat que fa les funcions de representació.

delegat –ada del rector, m i f

ES delegado –da del rector, m i f
EN delegate of the Rector, n
EN delegate of the Vice-Chancellor, n

Òrgan unipersonal que pot designar el rector, sota la seva responsabilitat, per exercir millor les seves funcions.

departament, m

ES departamento, m
EN department, n

Divisió organitzativa dels ensenyaments per matèries en una universitat.

director -a d’escola universitària, m i f

ES director -ra de escuela universitaria, m i f
EN University school director, n
EN University college director, n

Persona que té la representació d’una escola universitària i n’exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària. 

doctorand -a, m i f

estudiant de doctorat, m i f

Graduat de títol superior que prepara o defensa la tesi doctoral per assolir el grau de doctor.

doble titulació, f 

ES doble titulación, f
EN double degree, n

Titulació oficial que acredita que una persona ha superat uns estudis universitaris que abracen àrees pròpies de diversos àmbits de coneixement i es cursen en un sol programa integrat.

Nota: La durada d'aquests estudis és superior al que comportaria l'obtenció d'una sola titulació però molt inferior al que implicaria cursar els dos graus de manera consecutiva.

doctorat, m 

ES doctorado, m
EN doctorate, n
EN doctoral degree, n

Títol universitari que acredita que una persona ha superat els estudis de doctorat i la tesi doctoral.

dossier d'aprenentatge, m

portafolis d'aprenentatge, m

Dossier elaborat per un estudiant amb l'objectiu de fer evident la feina que ha realitzat durant un període determinat i demostrar el seu progrés d'aprenentatge i el seu rendiment acadèmic, que serveix, al mateix temps, com a eina per a l'autoavaluació.

dossier de docència, m

portafolis de docència, m

Dossier elaborat per un professor amb l'objectiu de fer evident l'abast i la qualitat de la seva activitat docent, que serveix, al mateix temps, com a eina d'avaluació per al professor i per a la institució per a la qual treballa.

 

A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-K-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-U-V-W-X-Y-Z

E

escola universitària, f 

ES escuela universitaria, f
EN university school, n
EN university college, n

Centre encarregat d’organitzar els ensenyaments i els processos acadèmics, administratius i de gestió conduents a l’obtenció de títols universitaris.

espai europeu d’educació superior, m
Sigla EEES, m

ES  espacio europeo de educación superior, m
Sigla EEES, m
EN European higher education area, n
Abbreviation EHEA, n

Àmbit d'organització de l'educació superior que té per objecte l'harmonització i la convergència dels diferents sistemes educatius de la Unió Europea per facilitar l'intercanvi entre estudiants i professors, la transparència i la compatibilitat dels estudis, títols i diplomes de tots els països.

estada solidària, f

ES estancia solidaria, f
EN volunteer stay, n

Programa que ofereix la possibilitat de desenvolupar tasques de voluntariat en l'àmbit de la cooperació universitària al desenvolupament en col·laboració amb diferents entitats.

estudis de doctorat, m pl

ES estudios de doctorado, m pl
EN doctoral studies, n pl

Estudis universitaris necessaris per obtenir el títol de doctor.

estudis de grau, m pl

ES estudios de grado, m pl
EN bachelor’s degree studies, n pl

Estudis oficials que tenen la finalitat que l'alumne obtingui una formació de caràcter general orientada a la preparació per a l'exercici professional, segons l'estructura dels estudis universitaris adaptats a l'espai europeu d'educació superior.

Nota: Els plans d’estudis tenen una càrrega de 240 crèdits, que equivalen a un període d'estudi de quatre anys per obtenir el títol de grau.

estudis de màster, m pl 

ES estudios de máster, m pl
EN master’s degree studies, n pl

Estudis oficials de postgrau que tenen la finalitat que l'alumne adquireixi una formació avançada, de caràcter especialitzat o pluridisciplinari, amb orientació professional, acadèmica o de recerca, segons l'estructura dels estudis universitaris adaptats a l'espai europeu d'educació superior.

Nota: Els plans d'estudis tenen una càrrega de 60 o de 120 crèdits per obtenir el títol de màster.

estudis de postgrau, m pl

ES estudios de posgrado, m pl
EN postgraduate studies, n pl

Estudis oficials posteriors a la diplomatura, la llicenciatura o el grau.

excel·lència científica, f

Capacitat dels individus, equips d'investigació o institucions i col·lectius per sobresortir o descartar en el camp de la recerca.

exempció, f

ES exención, f
EN exemption, n

Alliberament total o parcial del pagament del preu públic acadèmic de matrícula perquè l’estudiant es troba en una o diverses de les situacions regulades per la Universitat, que han estat prèviament acreditades.

expedient acadèmic, m

Conjunt de documents on consten dades de caràcter administratiu relatives a un alumne i també dades acadèmiques, com ara les assignatures cursades, els centres educatius on s'han cursat o les qualificacions obtingudes.

F 

facultat, f

ES facultad, f
EN faculty, n

Centre d'una universitat al qual corresponen una o diverses àrees de coneixement contigües, on s'imparteixen els ensenyaments d'uns estudis determinats o de diversos estudis afins conduents a l’obtenció de títols universitaris.

formació complementària, f

ES formación complementaria, f
EN supplementary training, n

Conjunt d'activitats de diferents àmbits que organitza la Universitat a través dels serveis, instituts i centres municipals, i ajuden els alumnes a adquirir una millor formació.

formació d'investigadors, f

Conjunt d'accions orientades a avaforir l'assimilació i el desenvolupament dels coneixements, les habilitats i les actituds perquè estudiants i professors puguin desenvolupar amb èxit activitats productives associades a la investigació científica i tecnològica.

Nota: La formació d'investigadors coincideix amb l'etapa predoctoral.

 

G

gestió acadèmica, f

Procés orientat, fonamentalment, a la planificació i la coordinació de tots els procediments administratius que sorgeixen durant la vida acadèmica i universitària.

gran grup, m
grup gran, m

ES gran grupo, m
ES grupo grande, m
EN large group, n

Grup d’estudiants que pot estar constituït per més d’un grup classe o per estudiants procedents de diversos grups classe en situacions com l’assistència a projeccions audiovisuals, espectacles artístics o classes magistrals.

grup mitjà, m

ES grupo medio, m
EN medium/mid-size group, n

Grup d’estudiants apropiat per realitzar seminaris, tallers o altres activitats que requereixin la participació de tots els membres del grup en una mateixa sessió.

grup petit, m
petit grup, m

ES grupo pequeño, m
ES pequeño grupo, m
EN small group, n

Grup d’estudiants apropiat per a situacions d’aprenentatge en forma d’equip de treball.

guia docent, f

Document en el qual s'especifiquen tots els aspectes d'una assignatura.

Nota: Hi apareixen descrits els objectius, les competències que s'adquireixen, el programa, la metodologia, la bibliografia, els professors, els grups i el catàleg de tècniques docents i activitats acadèmiques.

H 

homologació, f

ES homologación, f
EN official recognition, n

Reconeixement oficial de l'equivalència d'un títol estranger respecte d'un determinat títol oficial de l’Estat espanyol vigent amb validesa en tot el territori nacional.

I

import de la matrícula, m

ES importe de la matrícula, m
EN tuition fees, n pl

Quantitat de diners que ha de pagar l’estudiant per a la matrícula del curs, d’acord amb els preus públics oficials.

internacionalització, f

ES internacionalización, f
EN internationalisation, n

Fomentar i incrementar la visió internacional en els estudis de la Universitat i en la seva oferta, amb un conjunt d'accions que ho facin possible, com ara la promoció de plans específics d'internacionalització, elaboració de programes específics amb participació de professors i estudiants estrangers, etc.

interuniversitari -ària, adj

Que afecta més d'una universitat.

investigador -a principal, m i f

Investigador que actua com a responsable científic i com a administrador d'un projecte de recerca, d'un grup d'investigadors, d'un centre R+D, etc.

itinerari acadèmic, m

ES itinerario académico, m
EN academic pathway, n
EN academic track, n

Trajectòria d’aprenentatge que complementa la formació de l’alumne, mitjançant l’agrupació seqüencial d’assignatures, cursos, o els seus equivalents.

J

jornada de portes obertes, f

ES jornada de puertas abiertas, f
EN open day, n

Acció de relacions públiques en què la Universitat durant un o més dies dona a conèixer a diversos sectors de la població les instal·lacions de què disposa i els estudis que ofereix.

L

línia d'investigació, f

Eix temàtic l'estudi del qual es considera prioritari per al desenvolupament del coneixement en un àmbit específic, i que permet la integració d'un conjunt de projectes d'investigació.

llibre de text, m

Llibre didàctic que inclou els continguts esssencials d'una assignatura i de vegades els exercicis didàctics necessaris per a l'aprenentatge, adaptats al nivell del curs al qual va destinat.

llista d’admesos, f

ES lista de admitidos, f
EN admission list, n

Llista d’estudiants acceptats en un estudi universitari un cop feta la preinscripció i comprovats els requisits sol·licitats.

llista d’espera, f

ES lista de espera, f
EN waiting list,n

Llista en què els sol·licitants queden quan no han estat admesos a l’estudi elegit i ja no hi ha més llistes d’admissió.

Nota: La posició que el sol·licitant ocupi en la llista d’espera dependrà de la seva nota d’admissió i de la nota de tall.

M

marc europeu comú de referència per a les llengües, m
Sigla MECR, m

ES marco común europeo de referencia para las lenguas, m
Sigla MCER, m
EN Common European Framework of Reference for Languages, n
Abbreviation CEFR, n

Sistema comú europeu per a l’aprenentatge i l’avaluació de les llengües amb l’objectiu d’assegurar l’equivalència entre els diferents títols oficials impartits en universitats i acadèmies.

Nota: El marc estructura la competència lingüística en sis nivells: de menys a més, A1, A2, B1, B2, C1 i C2.

màster, m

Estudis de postgrau de caràcter especialitzat o pluridisciplinari, amb una orientació professional, acadèmica o de recerca, que s'imparteixen en centres universitaris i que condueixen a l'obtenció del títol de màster.

matèria, f 

ES materia, f
EN subject area, n

Unitat acadèmica d’ensenyament que es pot concretar en una o en diverses assignatures.

material curricular, m

material didàctic, m

Conjunt d'objectes, documents, mitjans tècnics, llibres, etc., utilitzats pel professor per afavorir les activitats de l'ensenyament o de l'aprenentatge dels alumnes.

matrícula, f

ES matrícula, f
EN enrolment, n
EN registration, n

Inscripció d'un alumne admès per cursar un programa acadèmic de formació.

matrícula d'honor, f

Qualificació acadèmica que es concedeix com a distinció afegida a la nota màxima i dona dret a una matrícula gratuïta el curs següent.

matricular, v tr

Inscriure o fer inscriure el nom d'una persona en una matrícula.

memòria d’activitats, f

ES memoria de actividades, f
EN activity report, n

Document en què queden reflectits els resultats de les activitats que s'han dut a terme durant un període de temps o els projectes de futur, en una administració, servei, unitat, etc.

menció, f

ES mención, f
EN mention, n
EN specialisation, n

Itinerari curricular en què l’estudiant aprofundeix en l’estudi de les matèries que l’integren, amb l’objectiu que obtingui un ampli coneixement de l’àrea objecte d’estudi.

Nota: El nom de la menció s’inclou al títol.

N 

normalització lingüística, f

Procés sociocultural que consisteix a aplicar a una llengua una norma (ortogràfica, gramatical i lèxica) i fer que aquesta llengua sigui utilitzada en tots els àmbits d'ús en la societat.

nota, f 
qualificació, f

ES nota, f
ES calificación, f
EN mark, n

Valoració, quantitativa o qualitativa, d'una assignatura, un examen, un exercici escolar, etc., amb vista a una avaluació educativa.

Nota: Les notes que consten a les actes són numèriques, de 0 a 10, amb un decimal, i es corresponen amb la qualificació qualitativa següent: suspens (0,0-4,9), aprovat (5,0-6,9), notable (7,0-8,9) i excel·lent (9,0-10). 

nota d’admissió, f

Nota que es considera per establir l’ordre de prelació en una convocatòria d’admissió, entre altres criteris, a efectes d’admissió a un grau.

Nota: Es calcularà per a cada sol·licitud a un grau concret com la suma de la nota d’accés més la nota específica.

nota de tall, f

Nota d’admissió de la darrera sol·licitud adjudicada considerant l’ordre de prelació en el qual s’assignen les places.
Nota: Hi ha una nota de tall per a cada estudi, seu i quota de reserva de places en què s’hagin adjudicat les places.

O

ordre de prelació, m

ES orden de prelación, m
EN order of precedence, n
EN order of priority, n

Ordre de preferència que s’estableix en l’adjudicació de places d’uns determinats estudis, a partir dels criteris fixats per la Universitat.

P 

paràmetre de ponderació, m

ES parámetro de ponderación, m
EN weighting parameter, n

Assignació d’un major valor a determinades matèries, les qualificacions de les quals s’inclouen a la nota d’admissió multiplicades per un d’aquests paràmetres.

Nota: Els valors d’aquests paràmetres poden ser diferents en cada universitat i en cada grau.

pla d’acció tutorial, m
Sigla PAT, m

ES plan de acción tutorial, m
Sigla PAT, m
EN tutorial action plan, n
Abbreviation PAT, n

Document de gestió institucional universitària que implica un conjunt ordenat d’accions tutoritzades, sistemàtiques i prèviament planificades, amb la col·laboració de la comunitat universitària, que té per finalitat guiar, orientar i acompanyar l’alumnat durant els seus estudis universitaris.

pla d’estudis, m

Concreció del currículum vigent en un moment donat en forma d'ordenació general per cursos, etapes i cicles dels continguts, assignatures i activitats que han de desenvolupar-se, la superació del qual dona lloc a l’obtenció d’un títol universitari de caràcter oficial.

plaça d’alumne –a col·laborador –a, m i f

ES plaza de alumno –na colaborador –ra, m i f
EN student assistant placement, n
EN student assistant position, n

Plaça a la qual poden optar, a través d’una convocatòria, els alumnes matriculats a la UIB de qualsevol estudi de grau que compleixin els requisits exigits.

Nota: Els alumnes col·laboradors poden ser de tipus A (col·laboració en tasques d’investigació, lligada al personal docent i investigador de les facultats i escoles), de tipus B (col·laboració en tasques de recerca i pràctiques, lligada a serveis) i de tipus C (col·laboració en projectes d’innovació i millora de la qualitat docent).

Portal de l’alumnat, m

ES Portal del estudiante, m
EN student portal, n
EN alumni portal, n

Portal d’ajuda als estudiants amb múltiples serveis com obtenir informació sobre els documents que necessiten presentar durant els estudis, recerca de dades, recursos didàctics, eines per a la comunicació interpersonal, formació, etc.

pràcticum, m

ES prácticum, m
EN practicum, n

Assignatura d'uns estudis determinats que consisteix a fer pràctiques en una institució, una organització o una empresa, al costat de professionals.

pràctiques, f pl 

ES prácticas, f pl
EN practical sessions, n pl
EN practicals, n pl

Període durant el qual una persona treballa en una organització per adquirir la formació pràctica necessària per desenvolupar una activitat professional.

pràctiques curriculars, f pl

ES prácticas curriculares, f pl
EN curricular placements, n pl

Pràctiques integrades en els plans d’estudis amb una assignació de crèdits acadèmics en funció de la durada i la intensitat, per a les quals l’alumne ha d’estar matriculat a l’assignatura corresponent i complir tots els requisits especificats al pla d’estudis.

Nota: Les pràctiques poden fer-se en empreses, entitats i institucions, inclosa la mateixa UIB. Com a pràctiques de naturalesa formativa, no se’n deriven en cap cas obligacions pròpies d’un contracte laboral.

pràctiques externes, f pl

Conjunt d'activitats formatives que realitzen els estudiants en empreses o entitats de caràcter públic o privat, supervisades per la Universitat i d'acord amb un reglament, l'objectiu de les quals és complementar la seva formació acadèmica per facilitar-los la consecució de les competències sociolaborals.

pràctiques extracurriculars, f pl

ES prácticas extracurriculares, f pl
EN extracurricular placements, n pl

Pràctiques que els estudiants realitzen de manera voluntària durant el seu període de formació i que, tot i no estar incloses als seus plans d’estudis, poden ser objecte de reconeixement de crèdits.

Nota: Les pràctiques poden fer-se en empreses, entitats i institucions, inclosa la mateixa UIB. Com a pràctiques de naturalesa formativa, no se’n deriven en cap cas obligacions pròpies d’un contracte laboral. Aquestes pràctiques estan gestionades pel DOIP o altres entitats.

preinscripció, f

ES preinscripción, f
EN preregistration, n

Procediment administratiu que han de fer les persones que vulguin iniciar estudis universitaris de grau amb limitació de places, les quals han d’indicar, per ordre de preferència, els estudis que volen cursar i les universitats on els volen cursar.

prerequisit d’assignatures, m

Condició que l’estudiant ha de complir per poder matricular-se o ser avaluat, com ara haver superat una assignatura prèviament o haver superat un nombre determinat de crèdits amb anterioritat.

preus públics, m pl

ES precios públicos, m pl
EN government-regulated fees, n pl
EN public fees, n pl

Preus que fixa el Govern de les Illes Balears per a la prestació de serveis acadèmics de la Universitat de les Illes Balears.

procediment d’accés, m

ES procedimiento de acceso, m
EN access procedure, n

Conjunt de requisits que els estudiants han de superar per accedir a la universitat. 

procediment d’admissió, m

ES procedimiento de admisión, m
EN admission procedure, n

Conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu l’adjudicació de les places ofertes per cursar ensenyaments universitaris oficials de grau entre els sol·licitants que compleixen els requisits d’accés d’acord amb un ordre de prelació.

programa combinat d’ensenyament oficial, m
Sigla PCEO, m

ES programa combinado de enseñanza oficial, m
Sigla PCEO, m
EN official combined education programme, n
EN double degree programme, n
Abbreviation PCEO, n

Itinerari curricular que condueix a l’obtenció de dos títols oficials alhora.

Nota: Actualment a la UIB es realitza la prova d'aptitud personal per a l'admissió als graus d'Educació Infantil i d'Educació Primària (PAP-EDU).

programa de cooperació, m

ES programa de cooperación, m
EN cooperation programme, n

Programa que crea una col·laboració entre dos o més organismes o dos o més països o organitzacions, amb l'objectiu d'assolir metes de desenvolupament consensuades, i també de contribuir al procés de desenvolupament de les societats de països en vies de desenvolupament.

programa de mobilitat i intercanvi, m

ES programa de movilidad e intercambio, m
EN mobility and exchange programme, n

Programa que ofereix a l’estudiant la possibilitat de fer una part dels estudis en una altra universitat d’arreu del món o pràctiques en empreses en algun país de la Unió Europea. 

projecte, m

Conjunt d'activitats coordinades i controlades amb dates d'inici i d'acabament dutes a terme per assolir un objectiu conforme a uns requisits específics que inclouen les limitacions de temps, de cost i de recursos.

prova d’accés a la universitat, f
Sigla PAU, f

ES prueba de acceso a la universidad, f
Sigla PAU, f
EN university entrance examinations, n
Abbreviation PAU, n

Examen a què se sotmeten els estudiants que volen accedir a estudis universitaris i en què es valoren els coneixements adquirits en el batxillerat.

prova d'accés per als més grans de 25 anys, f

Prova d'accés a la Universitat que han de superar les persones que tenen més de 25 anys sense cap titulació acadèmica suficient per accedir als ensenyaments universitaris oficials de grau.

prova d’admissió, f

ES prueba de admisión, f
EN admission test, n

Avaluació específica de coneixements i/o competències per incrementar la nota d’admissió o modificar les condicions que estableixen l’ordre de prelació en l’adjudicació de places.

prova d’aptitud personal, f
Sigla PAP, f

Prova que han de fer els estudiants per a l’admissió als graus.

Nota: A la UIB actualment es fa la prova d’aptitud personal per a l’admissió als graus d’Educació Infantil i d’Educació Primària (PAP_EDU).

prova de batxillerat per a l’accés a la Universitat, f
Sigla PBAU, f

ES prueba de bachillerato para el acceso a la Universidad, f
Sigla PBAU, f
EN university entrance examination, n
Abbreviation PBAU, n

Prova d’accés que han de realitzar els estudiants amb el títol de batxiller que vulguin accedir als estudis universitaris.

Nota: Els estudiants de cicles formatius de grau superior que vulguin millorar la nota d’admissió es poden examinar de les matèries del bloc d’admissió d’aquesta prova.

programa ERASMUS, m

Programa l'objectiu del qual és donar suport, a través de l'aprenentatge permanent, al desenvolupament educatiu, professional i personal de les persones en els àmbits de l'educació, la formació, la joventut i l'esport, a Europa i fora del seu territori, i contribuir, així, al creixement sostenible, al treball de qualitat i a la cohesió social, a més d'impulsar la innovació i enfortir la identitat europea i la ciutadania activa.

Nota: ERASMUS prové de l'anglès European Region Action Scheme for the Mobility of University Students.

Q

qualificació, f 
nota, f

ES calificación, f
ES nota, f
EN mark, n

Valoració, quantitativa o qualitativa, d'una assignatura, un examen, un exercici escolar, etc., amb vista a una avaluació educativa.

Nota: Les notes que consten a les actes són numèriques, de 0 a 10, amb un decimal, i es corresponen amb la qualificació qualitativa següent: suspens (0,0-4,9), aprovat (5,0-6,9), notable (7,0-8,9) i excel·lent (9,0-10).

R

reconeixement de crèdits, m 

ES reconocimiento de créditos, m
EN credit recognition, n
EN recognised credit transfer, n

Acceptació per una universitat dels crèdits que, havent estat obtinguts en uns ensenyaments oficials, a la mateixa universitat o en una altra, són computats en altres ensenyaments diferents a efectes de l’obtenció d’un títol oficial.

rector -a, m i f

ES rector -ra, m i f
EN Rector, n
EN Vice-Chancellor, n

Màxima autoritat acadèmica d’una universitat.

recuperació, f

1. Examen que es realitza per aprovar la matèria no aprovada en un altre de precedent.

2. Conjunt de classes o activitats extres que s'ofereixen a l'alumne perquè recuperi el retard que ha sofert en l'adquisició de coneixements.

règim de permanència, f

ES régimen de permanencia, m
EN academic progress regulations, n pl
EN attendance requirements, n

Normativa que regula aspectes com el nombre de crèdits que cal superar cada curs acadèmic, els anys disponibles per acabar els estudis, el nombre mínim i màxim de crèdits de la matrícula de cada curs, el nombre de matrícules de l’estudiant, etc.

reglament acadèmic, m

ES reglamento académico, m 
EN academic regulations, pl n

Reglament que regula aspectes fonamentals de l’ordenació acadèmica, com ara la matrícula, l’organització docent, l’avaluació i la finalització d’estudis mitjançant compensació.

requisit d’accés, m

ES requisito de acceso, m
EN entry requirement, n

Conjunt de condicions necessàries per cursar ensenyaments universitaris oficials de grau a la UIB que s’han de complir prèviament a l’admissió a la Universitat.

reserva de places, f

ES reserva de plazas, f
EN quota place, n
EN reserved place, n

Dret de l’estudiant, després de ser admès d’acord amb les condicions establertes per la Universitat, de tenir una plaça reservada als estudis sol·licitats.

  

A-B-C-D-E-F-G-H-I-J-K-L-M-N-O-P-Q-R-S-T-U-V-W-X-Y-Z

S

semestre, m

ES semestre, m
EN semester, n

Espai de temps durant el qual s’imparteix un nombre determinat d’assignatures.

Nota: El curs acadèmic és de dos semestres. Generalment cada semestre consta de 5 assignatures de 6 crèdits.

seminari, m

Tècnica de dinàmica de grups, generalment reduïts, que consisteix en unes sessions de treball en què el grup investiga un tema sota el guiatge d'un professor o un expert.

seu electrònica, f

ES sede electrónica, f
EN e-services portal, n
EN digital services portal, n

Web que dona accés, a través de la xarxa de telecomunicacions, a la informació, els serveis i els tràmits electrònics gestionats i administrats per la UIB, i que suposa un punt d’accés per a la comunitat universitària, els ciutadans, les empreses i les administracions publiques.

Nota: Els tràmits administratius realitzats mitjançant la seu electrònica tenen la mateixa validesa que si es fan presencialment.

sexenni, m

Complement salarial que perceben els membres de la carrera docent universitària per períodes complets de sis anys d'antiguitat i que atorga l'ANECA com a reconeixement a la tasca investigadora.

signatura electrònica, f

signatura digital, f

Conjunt de dades en forma electrònica consignades juntament amb altres o que hi estan associades i poden ser utilitzades com a mitjà d'identificació del signant.

Nota: Aquesta signatura implica l'existència d'un certificat oficial emès per un organisme o institució que valida la signatura i la identitat de la persona que signa.

simposi, m

simpòsium, m

Reunió d'un grup reduït d'especialistes en una matèria per tractar qüestions relacionades amb la seva activitat i treure'n conclusions.

síndic -a de greuges, m i f

ES defensor -ra universitario -ria, m i f
EN Ombudsperson, n

Persona encarregada de defensar i protegir els drets i els interessos legítims de tots els membres de la comunitat universitària.

societat de la informació, f

Societat que es caracteritza per les noves formes d'organitzar el treball, l'educació, la cultura, les transaccions econòmiques i la comunicació entre les persones, a partir del desenvolupament i la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació.

solucionari, m

Llibre, part d'un llibre o guia on consten les solucions dels problemes, exercicis, treballs o exàmens duts a terme pels alumnes.

suplement europeu al títol, m
Sigla SET, m

ES suplemento europeo al título, m
Sigla SET, m
EN European Diploma Supplement, n
Abbreviation SDS, n

Annex incorporat a un títol oficial que proporciona una descripció de la naturalesa, el nivell, el context, el contingut i l’estatus dels estudis superats.

Nota: El suplement europeu al títol facilita la transparència internacional i el reconeixement acadèmic i professional de les qualificacions.

suspendre, v tr

Rebre la qualificació de suspens en un examen, un curs, un treball, etc.

T

targeta universitària, f

Targeta que identifica tots els membres de la comunitat universitària i que permet accedir a una gran varietat de serveis, com ara el control de pas a determinats espais del campus amb accés restringit, control de presència per al PAS, gestió de préstecs bibliotecaris, obtenció de descomptes en botigues generalment associades a la Universitat, etc.

taxa acadèmica, f

ES tasa académica, f
EN academic fee, n

Import que ha de pagar un alumne a una universitat, que correspon al preu de la matrícula del curs i el cost de la docència que rebrà.

Nota: L’import depèn del fet si l’alumne es matricula a estudis oficials o no, o si la universitat és pública o privada.

taxes administratives, f pl

ES tasas administrativas, f pl
EN administrative fees, n pl

Import que ha de pagar un estudiant per cursar els estudis universitaris oficials, per inscriure’s a proves d’avaluació o per sol·licitar l’expedició de documents academicoadministratius oficials.

temari, m

Conjunt de temes de què consta una assignatura, un curs, un examen, etc.

títol de grau, m

ES título de grado, m
EN bachelor’s degree, n

Títol que s’obté després de cursar i aprovar els estudis de grau.

títol de màster, m

ES título de màster, m
EN master’s degree, n

Títol que s’obté després de cursar i aprovar els estudis de màster.

títol de postgrau, m 

ES título de posgrado, m
EN postgraduate degree, n
EN postgraduate qualification, n

Títol que s’obté després de cursar i aprovar els estudis de postgrau.

títol propi, m 

ES título propio, m
EN (name of university)-specific degree, n

Títol acadèmic expedit per una universitat i només reconegut per aquesta, que acredita la superació d'un cicle d'estudis determinat que la universitat incorpora a la seva oferta acadèmica.

tram de recerca, m

Període d'investigació de sis anys naturals o fraccions anuals iguals o superiors a vuit mesos que poden ser consecutius o no.

transferència de coneixement, f

Sigla TC, f

Procés pel qual les institucions universitàries transmeten a altres àmbits de la societat el coneixement derivat de la recerca, amb l'objectiu d'assegurar que els avenços científics i tecnològics arribin a un major nombre d'usuaris per poder desenvolupar-los i explotar-los en futurs productes, aplicacions, serveis, etc.

transferència de resultats, f

EN Procés col·laboratiu que permet que una universitat o una entitat  que treballa en R+D comparteixi els resultats amb unes altres perquè en treguin profit.

trasllat d’expedient, m

ES traslado de expediente, m
EN academic record transfer, n

Procediment administratiu que es realitza quan un estudiant, havent començat estudis universitaris en un centre, decideix continuar-los o començar-ne de nous en un altre centre universitari.

treball de fi de grau, m
Sigla TFG, m

ES trabajo de fin de grado, m
Sigla TFG, m
EN bachelor’s thesis, n

Treball que l’estudiant de grau ha d’elaborar i defensar durant el quart curs de la titulació per obtenir el títol de grau, per a la matrícula del qual haurà d’haver superat la totalitat dels crèdits de les matèries de formació bàsica.

Nota: El TFG ha de tenir una extensió mínima de 6 crèdits i màxima de 18.

treball de fi de màster, m
Sigla TFM, m

Treball que l’estudiant de màster ha d’elaborar i defensar públicament a la fase final del pla d’estudis per obtenir el títol de màster, orientat a l’especialització professional o a la investigació, d’acord amb els continguts del pla d’estudis del màster.

Nota: El TFM ha de tenir una extensió mínima de 6 crèdits i màxima de 30.

tutoria, f 

ES tutoría, f
EN tutoring, n

Procés d'acompanyament personalitzat, de professor i alumne, que té com a objectiu millorar el rendiment acadèmic, solucionar problemes acadèmics i desenvolupar hàbits d'estudi i de treball.

tutoritzar, v tr

Orientar o supervisar, un tutor, un curs, una matèria o un treball d'un alumne o d'un grup d'alumnes.
 

U

UIBdigital, m 

ES UIBdigital, m
EN UIBdigital, n

Portal amb accés personalitzat que la UIB posa a l’abast de tota la comunitat universitària i que permet accedir als serveis telemàtics de la Universitat, amb l’objectiu d’agilitar els tràmits amb l’Administració de la UIB.

unitat didàctica, f

Planificació de les activitats d'aprenentatge en relació amb la resta d'elements de la programació docent: objectius, competències, continguts, metodologia i avaluació.

universitat privada, f

Universitat que no rep finançament públic, sinó que es finança amb els seus propis ingressos, que solen provenir de matrícules, donacions de particulars o de patents registrades pels seus investigadors i, per tant, no està sotmesa al control de cap govern.

universitat pública, f

Universitat que es finança fonamentalment amb fons públic i que s'estructura com una administració.

V 

vicerector -a, m i f

ES vicerrector -ra, m i f
EN vice-rector, n
EN vice-president, n

Persona que té per missió assistir el Rector en el govern de la Universitat coordinant i dirigint les activitats que li assigni i exercir la representació del Rector quan li sigui delegada.

videoconferència, f

Servei multimèdia que permet la interacció entre persones o grups de treball físicament allunyats, generalment a través d'Internet, de manera que els participants es poden veure i parlar entre ells.
 

W

www.uib.cat, m

ES www.uib.cat, m
EN www.uib.cat, n

Domini a partir del qual es pot accedir al web corporatiu oficial de la Universitat de les Illes Balears en la seva versió «.cat».

Nota: També s’hi pot accedir a través de les extensions de domini «.eu» i «.es».

 

Darrera actualització: maig de 2023